Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat. Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana. Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la col·legiata des del 1340. El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà. El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada pràctica musical; s’hi lloa el rigor dels exàmens musicals per a obtenir un benifet en el temple, i també l’alta qualitat de l’orgue, que, molt probablement, devia ser el que construïren Antoni Bordons i Perris Rabasta el 1567.
L’escassa documentació conservada del segle XVII testimonia l’existència d’una capella de música. Se sap que el 13 d’agost de 1661 Sebastià Carreres fou nomenat mestre de capella, càrrec adjunt als de domer i succentor. El 1683 estan documentats els noms dels opositors a la plaça: Salvador Ros, Miquel Pla i Josep Nogués. El 1690 exercia d’organista Josep Ferrer, tal vegada a l’orgue que el 1633 construí Francesc Bordons, net d’Antoni Bordons. A la primeria del segle XVIII Ramon Borrells apareix com a mestre de capella i organista. Fins al final del segle no es té notícia d’altres mestres de capella. Des del 1772 ocuparen la plaça Joan Bellús (1772-83), Gaietà Mensa (1784-94) i Francesc Balius (1794-1802). Entre el 1831 i el 1832 se succeïren en el càrrec d’organista, presumiblement adjunt al de mestre de capella, Antoni Solà, Jaume Satorra i Francesc Coma; entre una data indeterminada i el 1877, Joan Lleys i Narcís Casademont, i a partir d’aquest últim any, Francesc Coll fins el 1882, que fou succeït per Josep Roig (1882-87). Seguiren: Josep M. Bagué (1887-88), Francesc Miró (1888-90), Francesc Bartrina (1890-1922) i Ramon Pujol (1922-31). El 1946 se celebraren les darreres oposicions a mestre de capella, que guanyà Josep Llucià.
L’orgue i un petit arxiu musical són els dos únics testimonis que n’han pervingut. El primer és una important fàbrica datada el 1852, obra de Gaietà Vilardebò, que podria incloure elements dels tres orgues anteriors: els del 1567 i el 1633, dels Bordons, i un tercer orgue del 1720, d’autor desconegut, probablement el restaurat per l’orguener Josep Dirla el 1845. L’arxiu musical, actualment integrat en l’Arxiu Diocesà de Solsona, conté un total de 107 obres manuscrites, la majoria de les quals compostes o adquirides a partir de la restauració del 1895. Anteriors al segle XIX hi ha obres de Sebastián Aguilera de Heredia, Joan Pau Pujol, Pere Riquet i Francesc Balius, a més de dos anònims atribuïbles a Aguilera de Heredia. Pertanyen al segle XIX i començament del XX les obres d’A. Aine, Francesc Andreví, Josep Badia, Carles Baguer, Francesc Bartrina, Narcís Casademont, Leopold Corretjer, Miquel Ferrer Ramonacho, Mateu Ferrer, Melcior Ferrer, Francesc Forns, E. García Muni, S. Giner, P. Hernández, J. Grassi, Joan Lleys, A. Mercè de Fondevila, Francesc Moliner, Jaume Nonó, Joan Pont, J. Prado, Ramon Pujol, Agustí Pujol, Josep Ribera, Josep Roig, Francesc Torrent i José María Úbeda, més disset obres anònimes a les quals se n’han d’afegir dinou d’impreses, de diferents autors.
Més modernament, el 1919, mossèn Josep Llucià fundà l’Orfeó Nova Solsona. Després d’una primera etapa amb molta activitat, l’Orfeó decaigué, però el 1959 reviscolà en fer-se’n càrrec Josep Font, que al mateix temps assumí la direcció de l’Escolania del Santuari de la Mare de Déu del Claustre. Posteriorment l’Orfeó fou dirigit per Joan Blesa, i actualment n’està al capdavant Anna Camps. Des del 1996 organitza un Festival Internacional de Música Antiga, en el marc del qual se celebren cursos i concerts.
Bibliografia
- Cabré i Cercós, B.: Solsona: un arxiu musical inèdit, "Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia", IV/1997, Societat Catalana de Musicologia, Barcelona 1999
- Cabré i Cercós, B.: Una fuente inédita de la Ensalada para órgano de Sebastián Aguilera de Heredia, dins Campos interdisciplinares de la Musicología. V Congreso de la Sociedad Española de Musicología, Sociedad Española de Musicología, Madrid 2002
- Codina i Giol, D.: La música en el santuari del Miracle, "Anuari de l’Orgue", I/2002, Associació Catalana de l’Orgue, Barcelona 2002 [en premsa]
- Llorens i Solé, A.: Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, Virgili &Pagès, Lleida 1986
- Pedrell, F. i Anglès, H.: Els Madrigals i la missa de difunts d’En Brudieu, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1921