OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

música de Terrassa

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Música desenvolupada a Terrassa (Vallès Occidental).

Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627. És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P. Jorba, J. Guarda, J. Ramoneda, J. Cortada, M. Marsal, J. Puig, B. Vinyals, J. Boada i F. Vinyals, entre d’altres. Francesc-Lluís Bordons (Solsona ~1610 - 1650) construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649. L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou pionera a la regió. El primer músic terrassenc organista del Sant Esperit fou Pau Ros, a partir del 1734, a qui succeí Francesc Ramoneda (1717 - 1803), que tornà a Terrassa després d’haver estudiat a Montserrat. Altres músics importants d’aquesta església nascuts a la ciutat foren els mestres de capella Josep Marinel·lo, que accedí al càrrec el 1803, i Josep Terrades, el seu successor. El segle XIX representà, a Terrassa, l’esclat de l’activitat coral. Durant la segona meitat de la centúria es crearen l’Escola Choral, la Societat Coral Joventut Terrassenca, la Societat Coral Els Amics -fundada el 1877- i el grup coral del Centre Social Catòlic. Aquesta època també veié néixer el Teatre Principal. El 1909 l’Escola de Música, llavor del futur conservatori, passà totalment a mans de l’Ajuntament. El 1915 Vicenç Vellsolà assumí la direcció de la incipient Banda Municipal. També a la primeria del segle XX, el Cor La Llanterna es convertí en l’Orfeó de Terrassa, pertanyent al moviment dels Cors de Clavé, i el 1924 es fundà l’orquestra del conservatori, dirigida per Joaquim Pecanins. Entre els terrassencs que han destacat al llarg del segle XX en l’àmbit musical cal esmentar el trompetista J.M. Farràs i el compositor M. Ramentol. Lmusical més notable de la ciutat és el Festival de Jazz de Terrassa, un certamen d’abast internacional en què cada any actuen els millors músics de jazz del món. També són dignes d’esment els cicles Jazz a Prop i Primavera Musical, i els de concerts del conservatori.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Freixas i Vivó, Josep: Músics terrassencs o vinculats a Terrassa, nascuts abans del segle XX: 112 fitxes biogràfiques, Escola Municipal de Música de Terrassa; Imp. SAYC, Terrassa 1980
  2. Freixas i Vivó, Josep: Breus apunts per a la història de l’escola municipal de música de Terrassa, Escola Municipal de Música, Terrassa 1978
  3. Aviñoa i Pérez, Xosé; [et al.]: 1985: l’any europeu de la música a Terrassa, Fundació Torre del Palau, Terrassa 1986
  4. Castells, Salvador: Vint-i-cinc anys de la Coral Egara de Ràdio Terrassa, Ràdio Terrassa, Terrassa 1981
  5. Bruach i Menchen, Agustí: Terrassa, la cultura del nostre segle: cinema, teatre i música, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993
  6. Llongueras i Badia, Joan: Als "meus" de l’Escola Choral, Joaquim Horta, Barcelona 1915
  7. Llongueras i Badia, Joan: Començant; parlament llegit el dia 10 de novembre de 1907 en la festa de començament de curs que celebrà la Schola Coral de l’Agrupació Regionalista, Terrassa 1907
  8. L’Escola Choral de Terrassa als cantaires del Vallès: VII Diada de germanor d’orfeons de Catalunya, Terrassa, 22 octubre 1933, E.Garriga, Barcelona 1933
Col·laboració: 
AMJ

Llegir més...