Al llarg de la història, per la seva situació geogràfica abocada al mar, la ciutat d’Alacant ha estat influïda per diverses cultures que han deixat la seva empremta en la personalitat de la gent, fet que s’ha reflectit en la peculiaritat del seu art. Al segle XVI la vida musical alacantina es nodria dels músics provinents de la capella de la catedral d’Oriola i de l’església de Santa Maria d’Elx. Cap al 1600 es creà la capella de l’església de Sant Nicolau, composta per cantors i instrumentistes que, a més d’atendre els serveis religiosos, influïren notablement en el gust i l’educació musical dels alacantins. Al segle XVIII cal destacar l’aparició d’un veritable gènere de pasdobles i marxes mores que acompanyaven la festa de moros i cristians que se celebra des del 1700. Al segle XIX proliferaren diverses entitats dedicades a l’ensenyament i a la promoció musical, la major part de les quals tingueren una vida curta. Cal esmentar el Liceu Artístic i Literari (1839-1949), l’Acadèmia Musical (1855), dirigida per Enric Guillem, l’Escola de Cant de sa Majestat (creada també per E. Guillem el 1868), la Societat Recreativa de Concerts (1880), l’Acadèmia de Música (1881), dirigida per Vicent Poveda, la Societat de Sextets (1882) i l’Escola Municipal de Música i Declamació (fundada el 1889), presidida pels mestres E. Arrieta i R. Chapí i que fou el germen del conservatori. Ja al segle XX destaca la fundació del Cercle de Belles Arts (1917), l’Associació de Cultura Musical (1923), l’Institut d’Estudis Alacantins (1953), que porta a terme una tasca interessant de divulgació i investigació, i l’Institut Òscar Esplà, fundat el 1956 i que el 1963 es convertí en un dels primers conservatoris superiors de música del País Valencià. Més recentment, cal esmentar la creació, el 1972, de la Societat de Concerts, encara que ja havia tingut un precedent el 1939, i també de les Setmanes Mediterrànies de Música i del Festival Internacional de Música Contemporània, fundat l’any 1985 per Tomás Marco i l’Ajuntament d’Alacant amb la col·laboració del Centro de Difusión de la Música Contemporánea de Madrid. Dels segles XIX i XX cal destacar compositors com Ruperto Chapí, Tomàs López Torregrossa, Òscar Esplà, Pau Gorgé i Soler, Manuel Palau i Amand Blanquer; directors com Vicent Spiteri, Pérez Busquier i Luis Torregrosa; instrumentistes com la clavecinista Genoveva Gálvez; els cantants Antonio Cortis, Evelio Esteve i José Sempere (tenors), Pedro Terol (baríton) i Pau Gorgé i Samper (baix), i el musicòleg Víctor Espinós.
L’agrupació instrumental més important és la Banda Municipal, fundada el 1912 i dirigida en els seus orígens per Luis Torregrosa. Actualment ofereix una programació de concerts continuada a l’Esplanada de la ciutat. Altres agrupacions destacables, tot i no tenir continuïtat, han estat l’orquestra de polze i pua La Wagneriana (1903-36), l’Orquestra de Cambra, fundada per J.J. Pérez el 1927, l’Orquestra Simfònica d’Alacant, fundada per Luis Torregrosa (1939-44), l’Orquestra Simfònica del Sud-est (1957), l’Orquestra Filharmònica d’Alacant, dirigida per Moisés Davia (1962) i el grup de música contemporània Lucentum, fundat per J. Guinjoan i que ha participat en nombrosos festivals de música contemporània. Els escenaris de concerts habituals són el Teatre Principal, el Quarter de Felip II, l’església de Santa Maria i la catedral.
Bibliografia
- Aguilar, J.: Historia de la música en la provincia de Alicante, CSIC, Madrid 1970
- López-Chavarri Andújar, E. i Doménech, J.: Cien Años de Música Valenciana, 1878-1978, Caja de Ahorros de Valencia, València 1971
Complement bibliogràfic
- Martínez Morella, Vicente: La capilla de música de la colegiata de San Nicolas de Alicante, siglo XVIII, Tall. tip. Artes Graf., Alicante 1954
- Villar i Miralles, Ernest: Alicante artistico-musical: estudio histórico-biografico, A.Reus, Alicante 1893
- Sánchez Buades, M.: Historia de la banda de música "La Paz" de San Juan de Alicante: un centenario fecundo, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, Alicante 1984
- Aguilar Gómez, Juan de Dios: Historia de la música en la provincia de Alicante, Diputación Provincial de Alicante, Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante 1970, 1983
- Albert i Soler, Bartolomé: Escolanía de Ntra. Sra. Virgen del Remedio, patrona de Alicante, el autor, Valencia 1992