OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

música de l’Uruguai

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Música desenvolupada a l’Uruguai.

Música culta

La música culta europea arribà a l’Uruguai al segle XVI amb els primers missioners espanyols que s’hi van establir. La capital, Montevideo, es fundà l’any 1726 i es convertí en el principal centre musical de l’Estat. A la catedral treballaren prestigiosos organistes i compositors, com ara A. Sáenz, J.J. Sostoa i J. Giuffra, i a l’arxiu de l’església de San Francisco es poden trobar obres d’autors europeus, sud-americans i també de músics actius a l’Uruguai des de l’època colonial fins al final del segle XIX. En tot aquest corpus, format per 215 composicions, destaca la Misa para Día de Difuntos (1802), escrita per Juan José de Sostoa (1750 - 1813) i que constitueix la primera mostra coneguda de polifonia sacra al país.

Amb el segle XIX arribà a l’Uruguai la música escènica. A la Casa de Comedias, creada el 1793, es representaven obres espanyoles, especialment sarsueles i tonadillas. A partir dels anys trenta, aquesta mena d’obres deixaren pas a l’òpera italiana, que arribà a ser molt popular. L’èxit de les funcions operístiques feu que el 1856 s’inaugurés el Teatro Solís, que acollí obres de músics de l’Amèrica llatina i de compositors procedents del Vell Continent. No fou, però, fins l’any 1878 que es presentà la primera òpera uruguaiana, La parisina, de Tomás Giribaldi. Durant la segona meitat del segle XIX també les obres simfòniques començaren a guanyar públic. En aquest camp és rellevant la figura de León Ribeiro (1854 - 1931), el primer compositor uruguaià que escriví una simfonia. Al llarg d’aquest període aparegueren diverses societats musicals, com ara el Cuarteto de La Lira (1880) o el Cuarteto Sambucetti (1890).

Al principi del segle XX, el panorama musical estigué dominat pels compositors nacionalistes, entre els quals destaquen Carles Pedrell, Alfonso Broqua i Eduardo Fabini, que l’any 1922 estrenà el poema simfònic Campo, inspirat en el folklore del país. El 1908 nasqué l’Orquestra Nacional, formació que, sota la direcció de L. Sambucetti, donà a conèixer repertori europeu i obres de compositors autòctons. Desaparegué el 1914. Els anys trenta, alguns compositors, especialment Guido Santórsola, començaren a escriure les primeres obres atonals. En les dècades posteriors fou molt important la figura d’Héctor Tosar Errecart, amb un llenguatge neoclàssic amb referències folklòriques, com també Pedro Ipuche Riva, Ricardo Storm i Antonio Mastrogiovanni. El 1959 es creà l’Orquestra Simfònica Municipal, dedicada a fer conèixer l’obra d’autors uruguaians i que alguns anys més tard passà a anomenar-se Orquestra Filharmònica de Montevideo. El compositor León Biriotti destacà a partir de la darreria dels seixanta per les seves innovadores tècniques compositives, i José Serebrier ha guanyat fama internacional tant per les seves obres com per la seva tasca al capdavant de prestigioses orquestres.

Música tradicional

Vegeu música popular de l'Amèrica llatina i música indígena de l'Amèrica Central i del Sud.

Col·laboració: 
MSM / R

Llegir més...