i música de Cambodja | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia de la música

música de Cambodja

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Música desenvolupada a Cambodja.

Característiques

La cultura cambodjana -i doncs, les seves manifestacions musicals- està íntimament relacionada amb la dels països veïns, Tailàndia, Laos i Birmània, i totes elles presenten moltes influències índies. A Cambodja, la cultura khmer és la majoritària, però a les zones muntanyoses del país hi ha també minories ètniques que, tot i ser poc conegudes musicalment, estan, de fet, més relacionades amb la Xina meridional o amb el Vietnam. Des del punt de vista de l’organització tonal, la música cambodjana es caracteritza per l’ús d’escales heptatòniques. Aquestes escales són percebudes com a isotòniques, tot i que, a la pràctica, no tots els intervals són exactament iguals i oscil·len dels 160 als 180 cents. Pel que fa als aspectes rítmics i mètrics, predominen clarament els ritmes de natura binària. La pràctica de l’heterofonia i la improvisació -aquesta darrera realitzada simultàniament per diversos executants- té un lloc important dins la música cambodjana. Les línies melòdiques es van repetint i modificant al mateix temps, un procés conegut amb el nom de pambhlai, que significa "variar", "ornar".

A més de les funcions lúdiques de la música, les finalitats cerimonials i rituals són encara molt importants. A Cambodja hi ha música de l’antiga cort, música per a la dansa, el teatre, les cerimònies dels temples budistes, els diferents rituals propis del cicle de la vida, com ara noces o funerals, i també per a altres rituals relacionats amb la guarició, com el ritual de possessió arak, que s’executa a les zones rurals en situacions crítiques, com per exemple malalties o de precarietat. Tradicionalment, i fins ben avançat el segle XX, la música cambodjana s’ha transmès exclusivament de manera oral.

Gèneres

Els principals gèneres de la música cambodjana són els que es practicaven a l’antiga cort, la música per a dansa i teatre, les músiques cerimonials, el mohori, que aplega la música de diversió en general, i el phleng khmer, nom amb el qual es coneix la música per a les noces i altres rituals tradicionals. El teatre d’ombres té a Cambodja una gran popularitat. En ell es combinen dansa, poesia i música, a més de l’artesania per a elaborar les figures que s’hi utilitzen i a les quals al·ludeix directament el nom popular d’aquesta mena de representacions, robam nang sbek thom, que significa "dansa de les grans figures de cuir". Força popular és també l'ayai, un gènere d’improvisació poètica cantada en forma de diàleg i que sovint té un to satíric.

Instruments

Entre els diferents instruments cambodjans destaquen els idiòfons, com ara els xilòfons, bàsicament de setze o vint-i-una plaques de bambú o fusta, els jocs de gongs com el kong tauc, format per divuit gongs, i els címbals. Els membranòfons són força variats. Es tracta de tambors, com el skor sampho, en forma de barril, amb una o dues membranes, que són percudits amb baquetes o amb les mans i que sovint es toquen en parella. Hi ha, per exemple, el conjunt anomenat skor khek, constituït per dos tambors cilíndrics de diferents dimensions. Entre els aeròfons sobresurten principalment oboès (šralay thom) i flautes, com la flauta travessera khloy. Entre els cordòfons abunden les cítares de diferents menes, com el khse diev, cítara de pal, d’una corda i amb una carabassa com a caixa de ressonància, o el krapeu, cítara de tres cordes. El capei veng és un llaüt de quatre cordes pinçades. També són molt populars els llaüts tocats amb arc, anomenats tro, de dues o tres cordes, sovint revestits amb pell de serp.

A Cambodja hi ha cinc formacions orquestrals característiques. El principal conjunt musical s’anomena pinpeat. Acompanya gèneres força variats, des del teatre i la dansa, tant cortesans com populars, fins al teatre d’ombres i les celebracions monàstiques pròpies dels temples budistes. Tots els pobles tenen com a mínim una d’aquestes orquestres, les quals, tot i que no presenten sempre la mateixa combinació instrumental, es componen, bàsicament, d’alguns xilòfons, jocs de gongs, un o dos oboès, en algunes ocasions de flauta, i també de tambors i címbals. El mohori, conjunt amb moltes influències tailandeses format per xilòfons, instruments de corda i tambors, té com a principal funció acompanyar la música de divertiment, com la de les danses populars i les festes, així com la d’un gènere de teatre popular que rep també el nom de mohori. De caràcter més tradicional és l’orquestra anomenada phleng khmer, la qual, composta per cordòfons, un petit oboè i de vegades tambors, actua sobretot en les cerimò nies rituals. El conjunt instrumental khlang cnak, originari de Malàisia, s’empra en els funerals i està format senzillament per un oboè i un tambor de doble membrana. Amb la mateixa funció, i especialment a la regió de Siemréab, hi ha també l’orquestra phleng knong skor. Els seus instruments són dos grans gongs penjats d’un pal de fusta, un tambor i un oboè.

La música i, en general, la cultura cambodjana experimentaren un dramàtic sotrac amb el règim polític dels khmers roigs (1975-79), tant per la seva política repressiva en l’àmbit cultural com per la sagnia demogràfica causada pels assassinats, les deportacions i l’emigració, que afebliren el teixit social. Des del final de la dècada del 1980 el govern intenta redreçar aquesta situació tot duent a terme tasques de recuperació.

Bibliografia

  1. Daniélou, A.: La musique du Cambodge et du Laos, Publications de l’Institut Français d’Indologie, Pondicherry 1957
  2. Giuriati, G.: Musica tradizionale khmer, Mucchi, Mòdena 1993
Col·laboració: 
JMP
Llegir més...