fiscorn

fliscorn
m
Música

Fiscorn

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent-metall, membre agut de la família dels bugles o saxhorns (bugle).

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta. Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes. Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭. Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Badia, Miquel: Flexibilidad, vol. 1: ejercicios de mecanismo y técnica para el estudio del trombón de varas o de pistones, fiscorno bajo, bombardino y tuba, l’autor, Barcelona 1985
  2. Beltran i Fernández, Josep Maria: Método completo de cornetin y de fliscorno, con pistones ó cilindros, Antonio Romero editor, Madrid 1862