És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música. Consta només de quatre síl·labes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi (equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern). El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol (equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern). L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la menor. La resta és una simple repetició del tricord fa-sol-la, que dona nom al sistema. La màxima expansió i èxit del fasola es donà al segle XVIII, especialment a Anglaterra i a l’Amèrica del Nord.
f
Música