Tot i que l’ús del terme turc aksak (literament ’coixejant', ’entrebancant-se') així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc (la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable). En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants (això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak).
El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit que les unitats d’un cert nivell mètric —sempre el nivell més clarament perceptible, el nivell bàsic per a la interpretació— no són sempre iguals —no agrupen sempre el mateix nombre d’unitats de nivell inferior—, sinó que, seguint un patró més o menys constant, unes vegades són més curtes (agrupant dues unitats de nivell inferior), i unes altres, més llargues (agrupant-ne tres). Així, si s’utilitza el temps de compàs, per exemple, com a unitat bàsica per a la notació d’aquests ritmes, s’obtenen compassos complexos i heterogenis (amalgama) en els quals uns temps del compàs estan formats per dues divisions, i uns altres, per tres: 2+2+3 o 3+3+2 (exemples de compàs ternari), 2+2+2+3 o 2+3+2+2 (exemples de compàs quaternari), etc.
En sentit estricte, el metre característic del ritme aksak és 2+2+2+3, és a dir, el propi d’un compàs quaternari simple amb el darrer temps allargat, ’trastocat', que sembla produir la sensació característica que el terme aksak indica. La llista de compositors del segle XX que han emprat aquesta mena de ritmes en les seves obres és molt llarga, i entre els noms més importants hi ha els de B. Bartók, I. Stravinsky, D. Šostakovič, P. Hindemith o O. Messiaen. Per a un exemple de ritme aksak, vegeu l’exemple 2 de concert (Intermezzo del Concert per a Orquestra de B. Bartók).