OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Conservatori de Música de Madrid

Música
música mús
Institució fundada a Madrid l’any 1830 amb el nom de Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina, destinat a l’ensenyament de la música.

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R. Carnicer o M. Rodríguez de Ledesma. Es nomenaren també professors honorífics, com G. Rossini, i els adictos de honor, una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia. Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P. Albéniz, B.S. Saldoni i R. Carnicer. El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925. D’aquesta època destaquen els directors V. de la Vega, J. Romea o J. de Lerma, amb el qual Felip Pedrell entrà al claustre de professors. El 1857 es dictà el reglament que dividia les ensenyances musicals en estudis superiors i estudis d’aplicació. Entre els anys 1925 i 1966, el conservatori passà per situacions difícils i no tingué una seu estable. No obstant això, quan Federico Sopeña fou nomenat delegat del govern el 1952, aconseguí inaugurar una fonoteca i crear la revista "Música", dirigida des del conservatori amb la col·laboració de l’Instituto Español de Musicología. El 1966 tornà al Teatro Real, fins el 1990, que fou inaugurada la nova i actual seu a l’edifici de l’antic Hospital de San Carlos, a Atocha. El nou edifici consta de 40 aules, 27 cabines d’estudi i dos auditoris, i inclou a més una important biblioteca, que comprèn més de 130 000 títols, 11 000 manuscrits i 2 000 hores de música gravada. Dirigit per Miguel del Barco des del 1988, s’hi pot cursar pedagogia del solfeig, cant, música de cambra i composició, direcció d’orquestra i de cors, musicologia i pedagogia musical.

Col·laboració: 
AdL

Llegir més...