Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E. von der Nüll i A.S. von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles. Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater (1708), a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre operístic vienès sota la direcció de Ch.W. Gluck i on s’estrenaren diverses òperes de Mozart (actualment és teatre estatal per a drama i comèdia). La Hofoper -dita Staatsoper des del 1918- tingué una època molt brillant sota la direcció de Gustav Mahler (1897-1907), que hi reuní cantants de primera línia, continuada per Franz Schalk (1918-1929), associat alguns anys amb Richard Strauss, i per Clemens Krauss, Weingartner, etc., època en què s’estrenaren algunes de les òperes més interessants del moment. Destruïda el 1945 per les bombes, fou reconstruïda i inaugurada deu anys després per Karl Böhm. Entre els prestigiosos directors posteriors cal esmentar H. von Karajan i C. Abbado. Els seus cossos estables d’orquestra, cantants i producció permeten representar un nombre molt alt de títols i funcions anuals dins la línia del repertori.