i Escolania de Montserrat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Escolania de Montserrat

Música
música mús
Escola de música per a nois, amb preferència per al cant, orientada a la participació en el servei litúrgic del santuari del mateix nom.

En l’actualitat està composta per cinquanta nois que resideixen al monestir en règim d’internat, per als quals és alhora escola de primària i secundària. Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia. En aquest camp cal fer esment d’Ireneu Segarra i Malla (1917), que la regentà durant una quarantena d’anys.

Els orígens d’aquesta escolania s’han de cercar en els mateixos inicis del cenobi benedictí, fundat per l’abadia de Ripoll, vers el 1025, i en la tradició de les escoles monacals i catedrals de l’Edat Mitjana. Inserida en l’Escola de Montserrat, formà músics (instrumentistes i mestres de capella) que es dispersaren per tota la Península Ibèrica. Ja d’antic, disposava d’estatuts propis al costat dels dels altres grups monàstics: els ermitans, els donats i els clergues al servei del santuari. Fins abans de la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, l’escolania cantava diàriament la missa matinal, el rosari, la salve, els goigs i -depenia dels donants- misses fundades o altres funcions litúrgiques o devotes. Fins al principi del segle XVII els mestres en foren forans contractats o alguns dels clergues residents en el mateix monestir. A partir d’aquest moment, l’ensenyament musical anà a càrrec d’un monjo, generalment format a la mateixa escolania. A més de monjos músics notables -Joan Marc (1582-1658), Joan Cererols (1618-1680), Miguel López (1669-1723), Anselm Viola i Valentí (1738-1798), Narcís Casanoves i Bertran (1747-1799), Ireneu Segarra i Malla (1917), Gregori Estrada i Gamissans (1918)-, al llarg dels segles ha donat personatges importants tant dins la història del monestir com en la de la música catalana com ara Bartomeu Garriga (abat), Jeroni Lloret (escriptor), Antoni Soler (monjo músic al monestir d’El Escorial), Ferran Sor (guitarrista i compositor) i Antoni Marcet (abat). Els darrers decennis l’escolania ha enregistrat nombrosos discos dels seus propis mestres o d’altres compositors, antics i moderns, i ha protagonitzat nombrosos concerts vocals a Catalunya i a l’estranger.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Reseña histórica de la Escolanía ó Colegio de Música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta hoy dia, con un catálogo de algunos de los maestros que ha habido, y de varios alumnos aventajados que de él han salido, ya eclesiásticos, ya nobles, ya tambien de los que más se han distinguido en la música, Imp. de Repullés, Madrid 1856
  2. Caralt, Ambròs M.: L’Escolania de Montserrat, Abadia de Montserrat, Montserrat 1955
  3. Martí i Marvà, Jaume: Memorial o tratado en favor de los niños escolanes y seminario de N. S. de Monserrate..., Juan Boude, Tolosa 1650
  4. Segarra i Malla, Ireneu: Formación de escolanías, según el método de la Escolanía de Montserrat, CCC, San Sebastián 1963
  5. Segarra i Malla, Ireneu: La voix du petit chanteur: cours de chant selon la méthode de la Maîtrise de Montserrat, Éditions Musicales de la Schola Cantorum, Paris 1974
  6. Segarra i Malla, Ireneu: La veu del noi cantor: curs de cant segons el mètode de l’Escolania de Montserrat, aplicable a nois i noies cantaires, Amalgama Edicions, Berga 1997
Col·laboració: 
DCG
Llegir més...