OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Orfeó Català

Música

Sumari de l’article

música mús
Entitat coral fundada el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives.

Format inicialment per veus masculines, esdevingué ben aviat un cor de veus mixtes, en incorporar-hi les femenines (1896) després d’un any d’haver-hi afegit les infantils. En els seus primers passos tingueren una gran influència Felip Pedrell i Antoni Nicolau.

La creació de l’Orfeó Català fou un nou estadi de la pràctica coral amateur al nostre país, iniciada el 1850 per Josep Anselm Clavé amb La Fraternitat, en relació amb la qual presentà uns trets diferenciadors: formació musical dels cantaires, voluntat de professionalització dels directors, extracció menestral dels seus membres, diversificació del repertori, etc. La denominació, els estatuts de què es dotà i l’activitat musical i cultural que desplegà li atorgaren de bona hora uns trets que transcendien la seva vocació específica i esdevingueren símbol d’una determinada opció del catalanisme emergent.

Acollit, al començament, com a rellogat del Foment Catalanista, al carrer de Lledó, de Barcelona, passà després per estatges successius al cor de la Barcelona vella. Aquesta situació fou superada amb la construcció (1905-08) d’un estatge social propi, el Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Mon taner.

La dinàmica de l’Orfeó i els dots de lideratge de Lluís Millet suscitaren un ampli moviment, concretat en la naixença de moltes corporacions que en seguien els passos i estructurat el 1918 amb la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya.

El repertori inicial de l’Orfeó s’orientà en una triple direcció: la divulgació del cançoner tradicional, la interpretació d’obres originals de tots els gèneres i estils i la versió de partitures simfonicocorals. Quant a la primera, foren determinants els treballs de recuperació d’erudits i investigadors, que forniren als compositors el ric llegat del corpus popular, moltes obres del qual, en versió coral, foren difoses per l’Orfeó i per les entitats nascudes al seu exemple. Les obres originals abraçaren múltiples registres, des de breus composicions fins a poemes corals, tot passant per la polifonia renaixentista i barroca. L’apartat simfonicocoral es nodrí de les pàgines més representatives del gènere: Novena simfonia i Missa Solemnis, de L. van Beethoven, Magníficat, Missa en si m i Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach (aquesta darrera, en primera audició a Espanya), Die Jahreszeiten ('Les Estacions'), de J. Haydn, Rèquiem de W.A. Mozart i H. Berlioz, etc.; aquesta modalitat ha tingut un increment molt notable en l’època moderna, tant d’obres de compositors catalans (Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, El Pessebre de Pau Casals, Verge Maria de Manuel Blancafort, etc.) com d’universals (Rèquiem de G. Verdi, Oratori de Nadal i Passió segons sant Joan, de J.S. Bach, Elies de F. Mendelssohn, Rèquiem alemany de J. Brahms, Simfonia de salms d’I. Stravinsky, War Requiem de B. Britten, etc.).

El 1904 fundà la "Revista Musical Catalana" -que perdurà fins el 1936-, en la qual col·laboraren musicògrafs de gran prestigi; amb una altra orientació, aquesta publicació fou represa el 1984. També el 1904 inicià la celebració de la Festa de la Música Catalana, certamen musical del qual es feren nou edicions fins el 1922, i que ara té una nova continuïtat des del 1990.

L’Orfeó Català ha actuat per tot Catalunya, a les principals capitals de l’Estat espanyol i a Alemanya, Anglaterra, Cuba, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa. Són de destacar, en el pretèrit, els èxits que assolí en les seves actuacions a París, Londres, Roma i Madrid; i els aconseguits, els darrers deu anys, en les col·laboracions amb orquestres i directors internacionals, com -entre d’altres, i dins el cicle de concerts "Palau 100"- la Filharmònica d’Israel dirigida per Zubin Mehta i l’Orquestra Simfònica de Mont-real sota la batuta de Charles Dutoit. Durant la seva trajectòria ha treballat amb molts directors rellevants, com Richard Strauss, Pau Casals, Felix Weingartner, Sergiu Comissiona, Mstislav Rostropovic, Armin Jordan, etc.

En l’època de la Dictadura de Primo de Rivera fou clausurat, i experimentà pressions de tot ordre i greus dificultats en el període posterior a la Guerra Civil Espanyola.

Fins a la seva mort (1941) en fou director Lluís Millet, al qual succeïren Francesc Pujol, Lluís M. Millet (1946) i Lluís Millet i Loras (1977); després d’un període, iniciat el 1981, amb la figura del preparador i del director invitat, n’assumiren la titularitat Salvador Mas (1983), Simon Johnson (1985), Jordi Casas (1988) i Josep Vila (1998).

Des de les seves primeres gravacions (1915), ha prestat un interès remarcable als enregistraments discogràfics. Recentment, ha endegat un ambiciós projecte d’Escola Coral.

El 1990, sota la presidència de Fèlix Millet, fou creada la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana per a promoure la commemoració del Centenari de l’entitat. És constituïda per corporacions, empreses i particulars amb una voluntat manifesta de donar suport a la cultura musical. Més enllà de la seva finalitat inicial, però, ha esdevingut un element bàsic de la vida corporativa, pel suport que presta a totes les activitats de l’Orfeó i del Palau.

Al llarg del temps, han estat presidents de l’Orfeó Ferran Trulls, Joan Millet i Pagès, Joaquim Cabot i Rovira, Francesc Matheu i Fornells, Albert Bastardas i Sampere, Joaquim Renart i Garcia, Fèlix Millet i Maristany, Joan Anton Maragall i Noble i, des del l978, Fèlix Millet i Tusell.

Bibliografia

  1. Artís, P. i Millet, Ll.: Orfeó Català. Llibre del Centenari, ed. Barcino, Barcelona 1991
  2. Roig i Rosich, J.M.: Història de l’Orfeó Català. Moments cabdals del seu passat, Biblioteca Serra d’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1993

Complement bibliogràfic

  1. Orfeó Català: historial ab motiu del XXV aniversari de sa fundació: 1891-1916, Orfeó Català
  2. Estab. Gràf. Thomas, Barcelona 1916?
  3. Artís i Benach, Pere
  4. Millet i Loras, Lluís: Orfeó Català: llibre del centenari, Editorial Barcino
  5. Fundació Orfeó Català, Barcelona 1991, 1992
  6. Homenatge: publicació feta amb motiu de festejar els XXV anys d’exercir la Presidència de l’Orfeó Català Don Joaquim Cabot i Rovira, Orfeó Català
  7. Tip. Vidal-Güell, Barcelona 1930
  8. L’Orfeó Català a Roma: relació del peregrinatge efectuat els dies 29 d’abril al 9 de maig de l’any sant MCMXXV, extreta de les cròniques dels enviats especials de La Veu de Catalunya i La Publicitat..., A.López-Llausàs, Barcelona 1925
  9. Valls i Terré, Miquel: Breu historial anecdòtic de seixanta anys de vida orfeònica, Orfeó Català?, Barcelona 1954
  10. Renart i Garcia, Joaquim: L’Orfeó Català que he viscut, Editorial Ausa, Sabadell 1992
  11. Orfeó Català: Orfeó Català, 1946-1971: 25 anys de direcció del mestre Lluís M.Millet, Orfeó Català, Barcelona 1971
  12. Roig i Rosich, Josep Maria: Història de l’Orfeó Català: moments cabdals del seu passat, Orfeó Català
  13. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993
  14. Orfeó Català, germà gran dels orfeons de Catalunya, 1891-1991, Fundació Jaume I, Barcelona 1990
  15. Saperas i Auvi, Miquel: El meu llibre de l’Orfeó Català, Editorial Altés, Barcelona 1962
  16. Soler i Amigó, Joan: L’Orfeó Català, un cant i una senyera, Edibook, Barcelona 1991
  17. Pedrell i Sabaté, Felip
  18. [et al.]: Orfeó Català, Imp. de Henrich y Cia., Barcelona 1912?
  19. Fontbona , Francesc
  20. Manent, Albert
  21. Artís i Benach, Pere
  22. Batista i Viladrich, Antoni: Orfeó Català, quatre presidents: 1939-1998, ECSA, Barcelona 1998
  23. Orfeó Català: Estatuts y reglament general, P.Ortega, Barcelona 1899
  24. Orfeó Català: Estatuts y reglament general, La Renaixensa, Barcelona 1911
  25. Orfeó Català: Estatuts i reglament general, Molins de Rei 1921
  26. Orfeó Català: Diez años de actuación (1946-1956) del Orfeó Català bajo la dirección del Maestro Luis M.ª Millet, Gráficas Marina, Barcelona 1956
  27. Llauradó, Jaume
  28. Monclús, Joaquim: El tancament de l’Orfeó Català i el F.C.Barcelona sota la Dictadura de Primo de Rivera, Pòrtic, Barcelona 2000
  29. Millet i Pagès, Lluís: Pel nostre ideal: recull d’escrits de Lluís Millet, director de l’Orfeó Català, Joaquim Horta, Barcelona 1917
  30. Millet i Pagès, Lluís: Pel nostre ideal: recull d’escrits de Lluís Millet, director de l’Orfeó Català, Joaquim Horta, Barcelona 1917
  31. Roig i Llop, Tomàs: Dos mil cantores de Clavé en Madrid: crónica de un viaje triunfal, Gráf. Martorell, Barcelona 1953
  32. Pedrell i Sabaté, Felip: La cansó popular catalana: la lírica nacionalisada y l’obra de l’Orfeó Català... programa ab il.lustracions temàtiques y literaries del concert en honor dels congressistes del Congrés Internacional de la Llengua Catalana..., Societat Anònima La Neotipia, Barcelona 1906
  33. Artís i Benach, Pere: Pedres vives, Palau de la Música Catalana. patrimoni de la humanitat, Editorial Barcino
  34. Fundació Orfeó Català, Barcelona 1998
Col·laboració: 
PAB

Llegir més...