Fou fundat a Munic el 1960 per Thomas Binkley, que tocava instruments antics de corda polsada i era el director del grup. La formació, composta per quatre membres, es dissolgué el 1977. A. von Ramm era mezzosoprano i tocava l’arpa i l’orgue portatiu. N. Rogers, tenor, era l’encarregat de la percussió. Li succeí W. Cobb (tenor i tamborí), que posteriorment fou substituït per R. Levitt (contratenor i percussió). S. Jones tocava instruments d’arc antics, com la lira, la viola d’arc i el rabec. El grup s’especialitzà en la música de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Realitzà gires per gairebé tots els països d’Europa i Amèrica, i també per Àsia, el nord d’Àfrica i Austràlia. Dugué a terme nombrosos enregistraments per a la casa EMI i Teldec i despertà l’entusiasme de la crítica musical. Fou distingit amb nombrosos guardons, entre els quals el Premi Edison del Disc (1965). Tots els seus integrants intervingueren en cursos i conferències especialitzats en centres d’estudi com les universitats de Yale, Standford, Washington i Buenos Aires. La formació col·laborà regularment amb prestigiosos instrumentistes, com H. Smith, intèrpret de guitarra morisca i llaüt.