Federació de Cors de Clavé

Entitat federativa de les societats corals claverianes creada el 1951 en refer-se la Federación de los Coros de Clavé, hereva de les fraccions claverianes anteriors a la Guerra Civil, que derivaren de la primerenca Associació Euterpense fundada per Clavé el 1860.

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat. El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista. Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona (1955), i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio. Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la presidència per Josep Capdevila i Ventosa. El 1963 la Federació rebé el títol de Muy Ilustre per part de l’Ajuntament de Barcelona, i col·laborà amb El Corte Inglés per a dur a terme concentracions a la plaça de Catalunya el dia de la Mercè. També són d’aquesta època els concursos de Radio España, en els quals es podien escoltar sardanes i obres com L’Emigrant, cosa que evidenciava el diferent tarannà de les bases respecte a la cúpula federativa. Josep Capdevila presidí l’entitat fins el 1969. L’etapa del nou president, Josep Castilblanco, és recordada per la inauguració, el 1971, del Casal dels Cors de Clavé, i alhora representà un refermament de la relació de l’entitat amb les institucions. Castilblanco deixà la presidència el 1985, i donà pas a Joan Hugué, que inicià una nova etapa de recuperació en tots els aspectes. Des de la presidència de Joan Hugué, seguida de les de Joan Giralt, Xavier Falcó i Ramon Escolà, s’ha incrementat l’interès per l’especificitat dels Cors de Clavé i la seva presència en la societat catalana. Han aparegut al seu si corals de veus mixtes i una nova fornada de directors. A més, els Cors de Clavé reivindiquen i potencien la formació de veus d’homes com a peculiaritat pròpia que cal preservar, especialment a partir de la celebració de l’any Clavé (1999) i del 150è aniversari del cant coral (2000).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Artís i Benach, Pere: Clavé, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1988