OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Federació de Cors de Clavé

Música

Sumari de l’article

música mús
Entitat federativa de les societats corals claverianes creada el 1951 en refer-se la Federación de los Coros de Clavé, hereva de les fraccions claverianes anteriors a la Guerra Civil, que derivaren de la primerenca Associació Euterpense fundada per Clavé el 1860.

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat. El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista. Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona (1955), i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio. Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la presidència per Josep Capdevila i Ventosa. El 1963 la Federació rebé el títol de Muy Ilustre per part de l’Ajuntament de Barcelona, i col·laborà amb El Corte Inglés per a dur a terme concentracions a la plaça de Catalunya el dia de la Mercè. També són d’aquesta època els concursos de Radio España, en els quals es podien escoltar sardanes i obres com L’Emigrant, cosa que evidenciava el diferent tarannà de les bases respecte a la cúpula federativa. Josep Capdevila presidí l’entitat fins el 1969. L’etapa del nou president, Josep Castilblanco, és recordada per la inauguració, el 1971, del Casal dels Cors de Clavé, i alhora representà un refermament de la relació de l’entitat amb les institucions. Castilblanco deixà la presidència el 1985, i donà pas a Joan Hugué, que inicià una nova etapa de recuperació en tots els aspectes. Des de la presidència de Joan Hugué, seguida de les de Joan Giralt, Xavier Falcó i Ramon Escolà, s’ha incrementat l’interès per l’especificitat dels Cors de Clavé i la seva presència en la societat catalana. Han aparegut al seu si corals de veus mixtes i una nova fornada de directors. A més, els Cors de Clavé reivindiquen i potencien la formació de veus d’homes com a peculiaritat pròpia que cal preservar, especialment a partir de la celebració de l’any Clavé (1999) i del 150è aniversari del cant coral (2000).

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Artís i Benach, Pere: Clavé, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1988
Col·laboració: 
JCG

Llegir més...