Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya. Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals. En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar (‘tocar el corn’). Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta: corno di bassetto i corn anglès. La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en compte que l’instrument que en català o castellà s’anomena trompa, en alemany i en anglès és denomiant horn (paraula amb la mateixa arrel llatina que corn), en italià corno i en francès cor. A més, el mot italià tromba no designa la trompa com es coneix aquí, sinó la trompeta. Sembla que el més lògic hauria estat reservar el terme corn i tots els seus derivats per a anomenar instruments de secció longitudinal cònica, que és, precisament, la característica d’una banya, i el terme trompa i els seus derivats per a anomenar els de secció cilíndrica. Les coses han estat, però, molt més complicades.
m
Música
Corn
© Fototeca.cat/ Idear