trompa

f
Música

En l’orgue, joc de llengüeta de gran potència sonora.

És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis. Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm. De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta.

Bibliografia

  1. Andrés, R.: Diccionario de instrumentos musicales, Biblograf S.A., Barcelona 1995
  2. Baines, A.: Brass Instruments. Their history and development, Faber & Faber, Londres 1976
  3. Maideu, J.: Instruments musicals, Eumo Editorial, Vic 1995
  4. Tranchefort, F.R.: Los instrumentos musicales en el mundo, Alianza Música, Madrid 1985