OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

The Rolling Stones

Música

Sumari de l’article

música mús
Grup britànic de rock, nascut el 1963 a Londres.

Aviat aconseguiren fama i han mantingut el seu èxit fins a l’entrada del segle XXI. La coneguda com a "millor banda de rock-and-roll del món" era formada al principi per Mick Jagger (cantant), Keith Richards (guitarra i veus), Brian Jones (guitarra i veu), Ian Stewart (piano), Mick Avory (bateria), i Dick Taylor (baix). Aviat, però, Charlie Watts substituí Avory, i Bill Wyman, Taylor. Andrew Oldham, el seu primer mànager, feu fora Stewart i, en una hàbil operació de màrqueting, els convertí en els "nois dolents" del rock, en clara contraposició a The Beatles, que quedaren com a rebels domesticats. El 1963 enregistraren el seu primer single : Come on, una versió del tema de Chuck Berry, i al cap de poc començaren a fer cançons pròpies de rhythm-and-blues, molt enèrgiques, on la guitarra de Richards feia uns riffs distorsionats que foren molt celebrats i Jagger cantava de manera provocadora, amb clares connotacions sexuals; tant l’un com l’altre acabaren creant així les icones del guitarrista i cantant de rock.

El seu primer gran èxit fou (I can’t get no) Satisfaction, que anà seguit de Get out of my cloud, Let’s spend the night together, Jumpin’ Jack Flash o Honky Tonk Women. El 1969 van fer fora del grup Brian Jones i hi entrà Mick Taylor, que el 1974 fou substituït per Ron Wood. Després de discos com Sticky fingers (1971) i Exile on main street (1972), la seva creativat s’esgotà i des d’aleshores continuaren repetint la fórmula que havien creat en nous discos i en macroconcerts arreu del món. El 1976 tocaren per primer cop a Barcelona. Han exercit una gran influència en diversos grups catalans, com ara Sopa de Cabra.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Sierra i Fabra, Jordi: Rolling Stones: el rock y sus satánicas majestades, Ediciones 29, Barcelona 1976
  2. Tardà, Jordi \ Cornudella, Jordi: Paraula de Stone: darrere l’escenari amb Jordi Tardà, Editorial Empúries, Barcelona 1995
Col·laboració: 
OCC

Llegir més...