Es compon d’una estrofa inicial o proemi i d’un seguit d’estrofes anomenades "estances" (oikoi), al final de cadascuna de les quals es respon amb el refrany amb què acaba el proemi. És un poema acròstic, és a dir, que amb la lletra inicial de cada estrofa es forma una frase. El terme kontàkion, mot derivat de kontós ('petit'), indica un bastó petit entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia el poema. Originari de la Síria de parla grega, al segle V, està estretament emparentat amb el madraša siríac i, com aquest, és una poesia didàctica. El principal compositor de kontàkia fou Romà el Melode, originari d’Èmesa, i que fou diaca a Beirut i després a Constantinoble (~490-~560). Un dels seus kontàkia més famosos és el de Nadal. Pertany també al gènere kontàkion l’himne Acatist. Actualment, en el ritu bizantí, el kontàkion es troba reduït al proemi més una estrofa o estança i està col·locat després de la sisena oda del cànon de l’ofici del matí (orthros).
Música