Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma. Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons. Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII. Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc. La tradició bizantina n’atribueix la paternitat a sant Joan Damascè (m. ~749); en la tradició siríaca fou Jaume d’Edessa (m. 708) qui ordenà en vuit tons el material hímnic procedent de Sever d’Antioquia (m. 538) i traduït al siríac per Pau d’Edessa (segle VII). En la tradició bizantina, el nom d'Okt´oekhos fou donat posteriorment al llibre litúrgic que contenia el recull, al qual foren afegits també, a cada to, els textos propis de cadascun dels dies de la setmana. Això donà origen a un nou llibre litúrgic anomenat, en grec, Parakletiké o Gran Okt´oekhos, mentre que la tradició eslava dividia el material en dos llibres: Primer Oktoïkh i Segon Oktoïkh. Els manuscrits més antics de l'Okt´oekhos com a llibre litúrgic són del segle XIII (cal destacar el Sinaít. gr. 796, originari d’Okhrida).
Música