Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius.
A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser, i fou obra d’intel·lectuals i artistes, a excepció dels músics. Ch. Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana. E. Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung. Un dels primers crítics que seguiren aquesta tendència fou el francès M.A. Gasperini, i la Révue Wagnerienne, una de les primeres publicacions wagnerianes a Europa.
Arran del projecte de construcció del nou teatre a Bayreuth, el 1871, s’endegaren un seguit d’iniciatives per a promoure’n l’edificació i el sosteniment dels festivals, i el ’pelegrinatge’ als festivals de Bayreuth esdevingué quasi un dels deures de tot wagnerià. L’any 1878 es començà a editar el "Bayreuther Blätter", promogut per H. von Wolzogen -que donà noms als leitmotiven.
El 1872 s’organitzà la primera Societat Wagneriana anglesa. El deliri per Wagner era tan important a Anglaterra, que els teatres de Londres estrenaren consecutivament la Tetralogia i Tristany i Isolda.
A Itàlia, un dels primers defensors de Wagner fou A. Boito.
A les contrades germàniques, l’obra de Wagner es començà a difondre -bé en funcions o, majoritàriament, en concerts- entre el 1868 i el 1876. S’ha de reconèixer que les conjuntures polítiques -l’enfrontament francoprussià, o les dues guerres mundials- en condicionaren la recepció. Cal recordar, en aquest sentit, que en l’Exposició de París del 1878 s’arribà a establir la prohibició d’interpretar la música del compositor.
El complex món del wagnerisme no s’organitzà tan sols amb les idees i escrits del músic alemany; diversos compositors, directors i crítics, entre d’altres, contribuïren a bastir-ne l’estructura. En aquesta tasca destacaren L. Bischoff -difusor del terme de "música de l’avenir"-, E. Kastner -que publicà els primers índexs epistolars wagnerians-, H.S. Chamberlain, F. Nietzsche -fins que no es produí el trencament-, V. de Joncières, E. Colonne, Ch. Lamoureux -fins i tot arribà a projectar la construcció d’un nou teatre wagnerià a Versalles-, A. Neumann -organitzà un teatre wagnerià itinerant per Europa-, H. Levi, L. Damsroch, F. Mottl i H. Richter, per citar-ne només alguns.
Des del punt de vista de la composició, l’empremta de Wagner marcà l’esdevenidor no solament de l’òpera sinó també de la música simfònica. Allò que s’anomena wagnerisme musical és present en aspectes com l’ús del leitmotiv, les concepcions argumentals simbòliques, la declamació en el cant, en la melodia anomenada "infinita", la importància atorgada a l’orquestra, la cura i riquesa en l’orquestració, la dramatúrgia fonamentada en la continuïtat musical i argumental, el cromatisme en l’harmonia d’arrel tristanesca, i la monumentalitat, una tendència que a més a més era un dels motius dominants de l’època. Wagner determinà la renovació del llenguatge musical català: des de F. Pedrell fins a E. Morera, J. Lamote de Grignon, J. Manén, J. Pahissa (en part), J. Garcia i Robles, A. Nicolau, i algunes peces d’I. Albéniz, E. Granados i A. Mestres foren pregonament influïts per la seva obra.
El wagnerisme a Barcelona
L’època més activa dins el corrent wagnerià a Barcelona es redueix a les primeres dècades del segle XX, amb les activitats de l'Associació Wagneriana. En realitat, però, la tasca d’aquesta entitat fou preparada molt laboriosament durant la segona meitat de la centúria anterior. La història del wagnerisme a la capital catalana arrenca de l’audició de la marxa de Tannhäuser en un concert de la Societat Coral Euterpe, dirigida per Josep Anselm Clavé, el 16 de juliol de 1862. A partir d’aquest moment, Wagner es pogué sentir en diversos concerts en forma d’arranjaments per a piano o grups de cambra, i els partidaris de la seva estètica dramaticomusical no deixaren de manifestar el seu entusiasme en articles apareguts en diverses publicacions. En aquest sentit, cal destacar la labor de divulgació duta a terme per la revista "La España Musical" -bressol de la Societat Wagner, creada l’any 1874-, els escrits de Joaquim Marsillach -en especial sobre Lohengrin i Parsifal, així com el llibre Ricardo Wagner (1878)- i els articles del doctor Josep de Letamendi -entre d’altres, La aparición de Ricardo Wagner deducida de la naturaleza del arte teatral.
Lohengrin fou la primera òpera representada en un escenari barceloní (Teatre Principal, 1882) i la que inicià la història wagneriana del Gran Teatre del Liceu (1883), on fins al final del segle s’estrenaren també El vaixell fantasma (1885) i Tannhäuser (1887). Els grans concerts simfònics d’aquesta època prepararen el públic per a la presentació dels drames musicals de maduresa: La valquíria (1899), Tristany i Isolda (1899), Sigfrid (1900), El capvespre dels déus (1901), Els mestres cantaires de Nuremberg (1905), L’or del Rin (1910) i Parsifal (1913-14). Gràcies a la tasca de l’Associació Wagneriana se’n pogueren cantar alguns fragments en català. Entre els grans intèrprets catalans del compositor de Bayreuth cal esmentar el director Antoni Ribera -que a més fou el primer director artístic de l’Associació Wagneriana i publicà traduccions dels drames de Wagner en col·laboració amb Joan Maragall i Josep Lleonart-, els tenors Francesc Viñas i Joan Raventós i el baríton Ramon Blanchart. Emili Vendrell en fou l’intèrpret d’una obra completa en català: Lohengrin (Teatre Tívoli, 1924).
L’Associació Wagneriana, creada l’any 1901 sota l’impuls de J. Pena, és la institució més representativa del wagnerisme barceloní. En la seva tasca de divulgació destaquen les sessions que organitzà per a estudiar l’obra de Wagner, la publicació dels drames lírics i de reduccions per a piano i cant en català, i també l’organització de concerts. En part, la seva labor fou continuada posteriorment per Anna d’Ax, que publicà traduccions dels drames lírics (1955-61) i el llibre Wagner vist per mi (1951). Durant la segona meitat del segle es creà a Barcelona una tercera Associació Wagneriana, d’orientació diferent a la de les anteriors. La situació política durant la Segona Guerra Mundial afavorí les representacions de Wagner i, passats uns quants anys, el 1955, els nets del compositor presentaren les versions escenogràfiques dels Festivals de Bayreuth al Liceu, teatre que en la seva programació no oblida mai la tradició wagneriana de la Ciutat Comtal.
Bibliografia
- Alier i Aixalà, R. i Mata, F.X.: El Gran Teatro del Liceo (Historia artística), Edicions Francesc X. Mata, Barcelona 1991
- Janés i Nadal, A.: L’obra de Richard Wagner a Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Institut Municipal d’Història, Barcelona 1983
- Rabassó i Soler, C.: Cómo se ha podido llegar a los Festivales Wagnerianos de Bayreuth, en Barcelona, dins Festivales Wagner 1955. Libro y programa oficial, Patronato de los Festivales, Barcelona 1955
- XXV conferències donades a la Associació Wagneriana. 1902-1906, Associació Wagneriana, Barcelona 1906
- Wagner i Catalunya: antologia de textos i gràfics sobre la influència wagneriana a la nostra cultura, Introducció de Miquel Lerín i Vilardell, ed. Cotal, Barcelona 1983
Complement bibliogràfic
- Pi i Suñer, Josep Maria; Grau Mas, Manuel: Reflexiones sobre Parsifal. Discurso leído por Don José M. Pi Suñer en su solemne recepción pública... contestación del Académico de Número Don Manuel Grau Mas, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona 1965
- Salvat i Ciurana, Ramon: Música del presente: estudio filosófico-musical del wagnerismo, Jaime Jepús, Barcelona 1892
- Wagner i Catalunya, antologia de textos i gràfics sobre la influència wagneriana a la nostra cultura, Edicions del Cotal, Barcelona 1983
- Janés i Nadal, Alfonsina: L’obra de Richard Wagner a Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana; Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d´Història; Rafael Dalmau, Barcelona 1983
- Mata i Viadiu, Jordi: El wagnerisme a Barcelona: instrumentalització i façana, Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana, Barcelona 1994
- Infiesta Monterde, María: El wagnerisme a Catalunya, Josep Maria Infiesta Editor, Barcelona 2001
- Viura, Xavier: Impressions wagnerianes. Conferencia llegida en l’Associació Wagneriana, Associació Wagneriana; Imp. de F.Giró, Barcelona 1908
- XXV conferències donades a la Associació Wagneriana (1902-1906), Associació Wagneriana, Barcelona 1908
- Salvat i Ciurana, Ramon: Música del presente: estudio filosófico-musical del wagnerismo, Jaime Jepús, Barcelona 1892
- L’obra de Richard Wagner a Barcelona: Cerle del Liceu, del 4 al 23 d´octubre de 1993, Òpera Actual, Barcelona 1993
- 100 years of Wagner in Catalonia, Associació Wagneriana, Barcelona 2001
- XXV conferències donades a la Associació Wagneriana (1902-1906), Associació Wagneriana, Barcelona 1908