Format inicialment per tres components, Robert Smith (veu i guitarra) sempre n’ha estat el líder, tot i que hi ha hagut nombrosos canvis de músics en les dues altres posicions (baix i bateria). Sorgits després del punk, evolucionaren des d’un pop de guitarres esmolades cap al que després s’anomenà rock gòtic. N’és un clar exponent el disc Pornography (1982), ple d’atmosferes tenebroses, a base de guitarres i sintetitzadors, i la veu de Smith com un plany melancòlic i morbós. Tot i la vocació de grup de culte, al final dels anys vuitanta feren concerts als grans estadis d’arreu del món i el seu so esdevingué més ballable i menys obscur. Entre els seus èxits hi hagué A forest i Close to me.