OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

chalumeau

Música
música mús
Instrument de la família del vent-fusta, antecessor del clarinet, emprat sobretot al segle XVIII.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla. Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub. El seu nom deriva del llatí calamus, que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII. Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla (lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi) en lloc de bisell. L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm de llargada. El clarinet és una evolució del chalumeau, dissenyat per a tocar sobretot en el registre agut. Ambdós instruments coexistiren un cert temps fins que el clarinet resolgué els seus problemes d’afinació en el registre greu. Progressivament el chalumeau anà desapareixent. Molts compositors del Barroc, com G.P. Telemann, A. Vivaldi, J.J. Fux, Ch. Graupner, G.F. Händel o J.F. Fasch, dedicaren pàgines al chalumeau.

Col·laboració: 
JAG

Llegir més...