ukulele
*

ukelele
m
Música

Instrument de corda, semblant a una guitarra de petites dimensions, popular de les illes Hawaii.

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial. En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec. Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior. Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles. Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons. La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument derivat, anomenat banjolele, que consisteix en una variant del banjo que s’afina com l'ukulele.