i ultrasò | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia de la música

ultrasò

substantiu masculím
Música
música mús
So la freqüència del qual està per sobre dels 20 000 Hz i per tant fora del camp d’audibilitat humana (aparellauditiu).

El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin (1872 - 1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al sonar) per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua. Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se (ratapinyades, balenes, dofins, etc.). El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s’utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D’altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l’ecografia. Els ultrasons també poden ser utilitzats per a mesurar les velocitats d’objectes mòbils. Aquesta aplicació es basa en l’efecte Doppler, fenomen pel qual la freqüència dels ecos es modifica en funció de la velocitat de desplaçament de l’objecte.

Col·laboració: 
ABC
Llegir més...