En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou. Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser. Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser. Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra, utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general. La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’onze cordes amb clavilles al travesser. A l’antic Egipte fou un instrument popular i es desenvolupà un tipus de lira de braços corbats asimètricament. A l’antiga Grècia fou freqüent un tipus de lira diferent, formada per una caixa de ressonància fabricada amb una closca de tortuga. La tapa harmònica consistia en una membrana, i els braços, fets de fusta o banya, s’unien per un travesser metàl·lic. Fou l’instrument més preuat per a acompanyar la poesia i evolucionà augmentant el nombre de cordes de tres fins a dotze. Molt apreciada també a Roma, fou considerada l’instrument dels déus (segons la tradició, Apol·lo en fou l’inventor). A l’Edat Mitjana s’empraren diferents lires, anomenades també crotta o rota, que es tocaren primer amb plectre o bé polsades amb els dits i, a partir del segle X, amb arc. Aquests darrers instruments posseïen usualment un mànec central, i d’ells derivà el crwth gal·lès.
f
Música
Lira
© Fototeca.cat/ Idear