Al principi dels anys vuitanta, el punk es reconvertí en post-punk i, després, en rock alternatiu. Un dels grups que millor han representat aquesta darrera tendència, que es mou en cercles menys comercials i on les guitarres són les protagonistes, ha estat REM. És format per Bill Berry (bateria), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix), i Michael Stipe (veu i líder del grup). Començaren a tocar junts el 1980 a Athens, Geòrgia. Les seves cançons expressaven, com el punk, la desesperança d’una generació de joves, però amb guitarres pop -frases de les guitarres elèctriques, caracteritzades per melodies senzilles, agradables i enganxoses-, lletres críptiques, especialment al principi de la seva carrera, i la peculiar veu de Stipe, fràgil. Marcaren el moviment underground dels Estats Units dels vuitanta i noranta, amb cançons com Radio Free Europe, It’s the end of the world as we know it (and I feel fine), The One I love o Losing my religion. Han obtingut el reconeixement de la crítica i diversos guardons, com el Premi Grammy o els Brit Awards.