En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig. Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador. El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàl·lics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze. Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest. Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en forma de forquilla. Instrument antiquíssim i conegut per les cultures mediterrànies, el sistre és originari de l’Antic Egipte, on es conserven abundants i molt interessants documents iconogràfics, cosa que ha permès conèixer algunes de les circumstàncies del seu ús com a instrument vinculat al culte religiós. En la Bíblia apareix citat en diferents passatges. A partir del sistre s’han generat diverses variants d’instruments més o menys semblants, que, apartant-se ja de la forma original, mantenen un suport que acostuma a ser de fusta i unes sonalles o uns disquets de metall. Aquests instruments solen formar part de la música popular en diversos punts del continent europeu.
m
Música