Religiós caputxí, adoptà el nom d’Andreu de Palma. Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona (1914) i, després, ingressà a l’orde dels caputxins (1915) i fou ordenat de sacerdot. Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona. Proper al catalanisme (signà el Manifest del 1936), es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia. Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma (1952). Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i interpretació de Ramon Llull i el lul·lisme. Entre les seves obres destaquen: La antigua biblioteca de los capuchinos de Mallorca (1921), Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Mallorca en guerra contra el marxismo (1936) i Hacia las pruebas documentales del martirio del beato Ramon Llull (1938). També escriví sobre la Guerra Civil Espanyola ( Mallorca en guerra contra el marxismo, 1936) on, en to literari, fa una apologia de l’alzamiento nacional.