Entrà a la Companyia de Jesús (1766) i s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III (1767). Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804), on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica; Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D. Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna (1815); Storia d’un filosofo disingannato (1815), en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa, i Viaggi fuori di Spagna (1815), traducció de l’obra d’Antoni Ponç de la qual suprimí els passatges que segons ell no feien justícia a alguna població espanyola.