Vida i obra
Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc. Estudià humanitats al Col·legi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Noguera). L’any 1723 inicià els estudis de teologia (probablement estudià també dret) a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars (hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit) i intel·lectuals. Fou abat de Bellpuig (1728-31), i sota el seu abadiat promogué la restauració del temple del cenobi i hagué de resoldre afers com els processos contra Julià Vila i Josep Bachs. Al llarg de la seva vida patí dels pulmons (tal com reflecteix la seva correspondència) i, finalment, morí d’hemoptisi. Per por del contagi, es cremaren molts dels seus papers (incloses les obres erudites).
La principal aportació de Finestres fou revitalitzar el cenobi noguerenc i també establir fecunds contactes amb la Universitat de Cervera, cosa que donà pas a l’aparició de la denominada escola de Bellpuig de les Avellanes, de la qual fou l’iniciador, i Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí, els principals continuadors i representants. Finestres fou un arxiver i paleògraf eficaç, i posà els fonaments necessaris per al desenvolupament del mencionat grup d’erudits premonstratencs, que tingueren com a principal objectiu la recopilació i anàlisi crítica del patrimoni arxivístic i monumental de Catalunya.
Personatge d’una sòlida formació humanística i clàssica, Finestres centrà el seu interès en els estudis filològics i històrics. La seva obra restà inèdita o bé inacabada (a causa del caràcter enciclopèdic i al seu estat de salut). Així, doncs, començà la redacció d’un Diccionario latín, español, francés, catalán, griego, italiano, d’un Onomasticum biblicum i d’un Dictionarium latino-graecum et graecum-latinum, entre d’altres. Redactà l’esbós de les obres Escritores catalanes i Anònims catalans i diversos versos en llatí i castellà, una sèrie de sermons morals i un Catalogus haereticorum. Pel que fa a la recerca històrica, escriví una Vida de San Norberto (una de les poques obres conservades), el Catálogo de abades y priores de San Nicolás de Fondarella i les Notes per a la història del real monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes. Aquesta darrera, malauradament perduda, contenia informació d’especial interès sobre el passat del cenobi noguerenc.
L’obra de Ll. Gallissà i Costa De vita et scriptis Josephi Finestres et á Monsalvo jurisconsulti Barcinonensis (1802) inclou una relació de les obres de tots els germans de la família Finestres.
Lectures
- Casanovas, I.: Josep Finestres. Estudis biogràfics. Estudi preliminar, elogi funeral, vida i escrits, documents, Biblioteca Balmes, Barcelona 1932, p. 455-457.
- Corredera, E.: La Escuela Histórica Avellanense, Instituto de Estudios Ilerdenses, Lleida 1971.
- Diccionari biogràfic, Albertí Editor, vol. II, p. 219.
- Mercader, J.: Historiadors i erudits a Catalunya i a València en el segle XVIII. Caresmar i l’escola de les Avellanes. Mayans, el solitari d’Oliva, Rafael Dalmau Editor, “Episodis de la Història 85”, Barcelona 1966.
- Moral, J.J.: “Santa María de Bellpuig de les Avellanes: una historia que se renueva”, Monjes y monasterios españoles. Actas del Simposium, vol II, Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, San Lorenzo del Escorial 1995, p. 397-411.
- Riquer, M. de; Comas, A.; Molas, J.: Història de la literatura catalana, vol. 5, Ariel, Barcelona 1964, p. 177-178.
- Torres i Amat de Palou, F.: Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona 1836, p. 251.