Jaume Marquès i Casanovas

(Sant Martí Vell, Gironès, 1906 — Girona, Gironès, 1992)

Eclesiàstic, historiador i arxiver.

Vida i obra

Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930. Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona. És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Revista de Girona, Sefarad, etc., i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó. Entre les seves obres cal destacar guies, monografies de pobles i d’esglésies: Guía del Museo Diocesano de Gerona (1955), Romiatge espiritual a la Mare de Déu del Remei de Castell d’Empordà (1960), Santa María de Castelló de Ampurias (1972), El santuari dels Àngels (1979), Girona vella (1979), Indrets de Girona (1981), Massanet de la Selva (1983), Casals de Girona (1984), Canet d’Adri (1988), etc. Amb la col·laboració de Josep M. Corominas publicà el Catálogo monumental de la provincia de Gerona, del qual aparegueren tres volums dedicats a Banyoles (1967-75), Besalú (1976) i un altre al Baix Empordà (1978).

Lectures
  1. Dossier “Jaume Marquès i Casanovas (1906-1992)”, RevistadeGirona, 158, 1992, p. 284-324.
  2. Homenatge al Dr. Jaume Marquès i Casanovas, 1906-1992, Ajuntament de Girona, 1993.