Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1927) i es doctorà en història a Madrid (1931). Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica. El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès (1933). Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s. XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943). Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i per les seves insuficiències documentals. Possiblement influïda per aquesta crítica, construí després una documentada monografia sobre les relacions entre la Corona d’Aragó i el Magrib (La Corona de Aragón y los estados del Norte de África. Política de Jaime II y Alfonso IV en Egipto, Igriquía y Tremecén, 1951) i, juntament amb J. Vendrell, un estudi sobre Jaume d’Urgell (Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell, 1956).