Vida i obra
Fill d’Oliba Cabreta, fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017. Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval. La florida de les escoles durant el seu govern fou notable: a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics; i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca (que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la Pavia lombarda, etc.) i on reuní un grup de literats: Segoí, Arnau, Gualter, el monjo Oliba, Joan de Montserrat, Ponç de Tabèrnoles, Garcies de Cuixà, etc. Aquestes escoles, juntament amb les de Cuixà, Roda-Alaó i Girona, es convertiren en centres d’una incipient historiografia catalana que amb els seus cronicons promogué l’exaltació o la mitificació de determinats personatges i esdeveniments. El mateix Oliba és autor d’alguns textos literaris adreçats a conservar la memòria històrica de personalitats traspassades o d’esdeveniments coetanis, dels quals, de vegades, ell n’era l’actor. És el cas del Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium, Epicedion Raimundi Comitis Barcinonensis i In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium.
Bibliografia
- Abadal, R. D’: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època, Aymà, Barcelona 1948.
- Albareda, A.M.: L’Abat Oliba, fundador de Montserrat, Monestir de Montserrat, 1931.
- Junyent i Subirà, E.: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, IEC, Barcelona 1992 [a cura d’Anscari Manuel Mundó].
- Mundó, A.M.: “Les études sur Oliba et son oeuvre littéraire. État de la question”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa,III, 1972, p. 73-80.