Vida i obra
Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna. Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’oppidum indiget del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys col·laborà amb L. Pericot i M. Almagro. Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts. La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’exemplifica en la lluita per salvar la ciutadella de Roses de l’especulació. Pel que fa a l’activitat arqueològica, s’exemplifica en l’activitat i els lligams que mantingué amb una sèrie de grans jaciments de les comarques gironines, com el Castell de la Fosca, a Palamós, el puig de Sant Andreu d’Ullastret, que acabà esdevenint un prestigiosíssim parc arqueològic i al qual, a la darreria de la seva vida, s’afegí la identificació i l’adquisició pública de l’Illa d’en Reixac o la ciutadella de Roses. Cal reconèixer, també, la tasca de vigilància, control i excavació del nucli antic de la ciutat de Girona que es podria resumir en els treballs realitzats en l’execució de les obres del passeig Arqueològic (1959-64), en el seguiment dels treballs i les excavacions a la Casa Pastors (1970-73) i en les obres de remodelació del Palau de Justícia, que ocupa parcialment un tram de la muralla i de la porta nord de Gerunda. La seva producció historiogràfica és llarga, però sovint de valor molt desigual i en general d’interès molt relatiu. Cal destacar un seguit de treballs amb molta informació d’estacions inèdites –fruit de les seves relacions i del coneixement profund del país– les aportacions relatives al puig de Sant Andreu –resultat de les seves excavacions– més discursives que analítiques, i algun treball notable sobre arqueologia medieval. En bona part, el seu fons personal es troba als arxius del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.
Entre la seva bibliografia cal esmentar “Restos romanos del Museo de Gerona. Sección lapidaria (Instalaciones de 1948)”, Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales, IX-X (1950); amb L. Pericot, J.M. Corominas, P. de Palol i F. Riuró, “La labor de la Comisaría de Excavaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948”, Informes y Memorias, 27 (1952); “Actividades de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona en 1954. (Excavaciones arqueológicas en la ciudad ibérica de Ullastret, Gerona, quinta campaña de trabajos)”, AIEG, IX (1954) [semblant títol i estructura en els volums X (1955), XI (1958), XII (1959), XIII (1960), XIV (1961), XV (1961-62) i XVI (1963) de la mateixa publicació]; “La arquitectura prerománica en el Ampurdán”, AIEE, I (1959); Ullastret. Guía de las excavaciones y su museo (1962, amb moltes edicions posteriors corregides i augmentades); “Recintos fortificados de tipo ‘ciclópeo’ en tierras gerundenses”, Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear (1965); “Tessela Arqueológica. Descubrimiento de una villa con mosaicos en Sarriá de Dalt-Gerona”, RG, 50 (1970); “Arquitectura románica ampurdanesa (I)”, RG, 61 (1972); “Arquitectura románica ampurdanesa (II)”, RG, 65 (1973); “Presencia de la Diputación de Gerona en Ampurias. Excavaciones en la basílica paleocristiana en el siglo XIX. Hallazgos arqueológicos y descubrimientos en el foro romano”, XXV Aniversario de los Cursos Internacionales de Prehistoria y Arqueología en Ampurias, editat per E. Ripoll i M. Llongueras (1974), i “Excavaciones en el yacimiento preromano de Ullastret, Bajo Ampurdán, Gerona”, Noticiario Arqueológico Hispánico. Arqueología, 4 (1976).
Lectures
- Revista de Gerona, 69, 1974 [li és dedicada monogràficament amb articles de J. Silva, J. Marquès, R. Guardiola, R. Sala, N. Puigdevall, P. de Palol, L. Pericot, L. Esteva, M. Oliver, J.M. de Solà-Morales, J. Pla Cargol, E. Mirambell, J.V. Gay, M. Ferré, L. Batlle, M. Verdaguer, A. Martín i J. Casas].
- RIPOLL, E.: “Prof. Don Miguel Oliva Prat (1922-1974)”, Ampurias, 36-37, 1974-75, p. 309-314.
- RIPOLL, O.: “Bibliografía del prof. Miguel Oliva Prat”, Ampurias, 36-37, 1974-75, p. 314-318.