Vida i obra
Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals. Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat. Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals; Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les primeres tasques del laboratori.
En acabar els seus estudis a l’institut, inicià la llicenciatura en ciències naturals, i no deixà de freqüentar el laboratori. Es llicencià el 1919, any en què Arévalo es traslladà a Madrid, i restà com a responsable efectiu del centre. Al llarg dels anys següents (1919-27), ocupà la plaça d’ajudant del laboratori i de professor ajudant de ciències a l’institut. Durant aquest període, realitzà les seves aportacions més notables al coneixement dels estanys, marjals i aiguamolls valencians. Després, però, es traslladà a Madrid, cercant una millora en la seva situació laboral. Des d’aquest moment, i fins a la seva mort, exercí tasques tècniques per al Consell Superior de Pesca i Caça i, després, per a l’Institut Forestal d’Investigacions i Experiències.
Les seves aportacions al coneixement de les aigües continentals valencianes són especialment notables per oferir, per primer cop, una visió integrada, prou moderna, de la interacció entre el medi i les comunitats humanes que s’hi relacionen. Sense deixar de banda els acostaments típicament naturalistes, amb èmfasi en les descripcions faunístiques i florístiques, entrà a considerar també com els éssers humans explotaven els recursos que l’Albufera i altres indrets humits valencians posaven al seu abast. Introduí una perspectiva històrica i comparada, en fer recopilacions de legislació sobre la pesca, estudiar l’organització de les confraries de pescadors i el seu desenvolupament històric i, fins i tot, en fer estimacions de la productivitat econòmica de l’estany, mirant d’extreure inferències sobre productivitats passades i projeccions per a èpoques futures.
Lluny d’aquesta línia fonamental d’investigació, també realitzà estudis històrics més erudits, bona part dels quals es relacionen amb la mateixa hidrobiologia, com ara una sèrie d’articles sota el títol comú de “Para la historia de la Hidrobiología española”, on es glossaven les fites fonamentals del Laboratori d’Hidrobiologia, a més d’uns Apuntes para la historia de la pesca continental española (1950, 2 vol.) i la primera part dels Apuntes para la historia del servicio piscícola (1953). A més dels aspectes relacionats amb la història de la hidrobiologia, destaca una petita sèrie de treballs dedicats a l’estudi del botànic valencià Simón de Rojas Clemente.
Malgrat el seu aïllament institucional i personal, circumstància que li impedí de tenir deixebles, col·laboradors o continuadors, els seus estudis sobre l’Albufera han trobat un ressò lògic entre els naturalistes i geògrafs. Potser, on ha resultat més influent ha estat en els treballs sobre la comunitat de pescadors del Palmar, poblat riberenc de l’Albufera, els quals, però, han estat base d’autoritat per a perpetuar certs mites i errades sobre la constitució, la continuïtat i el desenvolupament de l’esmentada comunitat. Altrament, aspectes seus més rigorosos i valuosos només començaren a ser valorats molt posteriorment.
Entre els seus treballs de contingut totalment o parcialment històric destaquen: “Avance de un catálogo de nombres vulgares de la fauna valenciana”, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia (AIGTV), vol. 3, 14, 1918; “Algunos datos para el estudio económico y estadístico de la Albufera de Valencia”, AIGTV,vol. 10, 40, 1923; “La Comunidad de Pescadores del Palmar y su influencia en la legislación de los siglos XIII a XVII”, AIGTV,vol. 11, 45, 1923; “La comunidad de pescadores del Palmar; su influencia en la legislación de los siglos XVIII y XIX y funcionamiento actual”, Anales del Instituto Nacional de 2.ª Enseñanza de Valencia (AINSEV), vol. 12, 49, 1924; Lecturas de Hidrobiología (1924); “La pesca fluvial y la economía”, AINSEV, vol. 15, 65, 1927; “Simón de Rojas Clemente y Rubio y el primer centenario de su muerte”, AINSEV, vol. 15, 62, 1927; “La antigua contabilidad de la Comunidad de Pescadores del Palmar (Albufera de Valencia)”, Memorias de la Sociedad de Antropología, Etnografía y Prehistoria, vol. 7, 1928, i Apuntes para la historia de la pesca continental española (1950-51, 2 vol.).
Lectures
- BÁGUENA CORELLA, L.: “Nota necrológica. Luis Pardo García”, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 56, 1958, p. 23-26.
- CASADO DE OTAOLA, S.: Los primeros pasos de la ecología en España, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación / Residencia de Estudiantes, Madrid 1997.
- CATALÀ GORGUES, J.I.: Los cultivadores de la historia natural en Valencia (1909-1940), Universitat de València, 2000 [tesi doctoral].
- d. a.: “In memoriam. Don Luis Pardo García”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 19, 1958, p. 115-117.