i Josep Lluís Pons i Gallarza | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari d’historiografia catalana

Josep Lluís Pons i Gallarza

Historiografia catalana

Sumari de l’article

historiografia historiog
Historiador i escriptor adscrit a la Renaixença mallorquina.
Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 1823 — Sóller, Mallorca, 1894

Vida i obra

Representant del vessant conservador i historicista del romanticisme català, es llicencià en dret a Barcelona el 1850 i en literatura cinc anys després. Fou redactor de la revista manuscrita El Plantel, que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu. Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intel·lectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català. Durant aquests anys, Pons col·laborà també en publicacions com Lo Gai Saber i Lo Catalanista. El 1849 substituí Pau Piferrer en la càtedra de retòrica de l’Institut Provincial de Barcelona, i combinà aquesta activitat amb la tasca d’advocat. A més, formà part de l’Acadèmia de Jurisprudència (1860), de la Reunió Literària de Barcelona (1851), de la Societat Filomàtica de Barcelona (1851) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1852). El 1861 tornà a Palma i es convertí en catedràtic de geografia i història de l’Institut Balear, plaça que ocupà fins a la seva jubilació el 1892. A l’Institut tingué com a alumnes alguns dels importants intel·lectuals mallorquins del s. XX que es convertiren en la darrera generació romàntica: Bartomeu Ferrà, Miquel dels Sants Oliver, Joan Palou i Coll, Joan Alcover i Mateu Obrador. Pons i Gallarza havia format part de la primera generació d’estudiants de l’Institut Balear, juntament amb Pere d’Alcàntara Penya, Jeroni Rosselló i Marià Aguiló, protagonistes de la generació literària més important del s. XIX mallorquí.

Obtingué premis en els Jocs Florals de Barcelona (1865, 1866 i 1867) i fou nomenat mestre en gai saber el 1867. El 1870 i el 1871 fou president d’aquests Jocs. Fou un dels creadors de l’Ateneu Balear (1862), el qual presidí durant molts anys. En els seus salons confluïren els grups ideològicament més actius de la societat mallorquina. Les controvèrsies i els debats entre un grup d’intel·lectuals desitjosos d’incidir en la societat constituiren la riquesa de l’entitat, que fou capaç d’acollir en el seu si personatges amb posicions diverses.

El 1868 fundà, juntament amb altres socis, una acadèmia privada d’estudis universitaris. El 1843 impulsà la creació de la Revista Balear, setmanari publicat en castellà que incloïa algun poema en català i que aparegué fins el 1844. El 1875 sorgí la revista Museo Balear, de la qual fou director. Aquesta revista fou una eina de difusió del treball dels joves escriptors integrats en el moviment de la Renaixença i comptà amb la participació dels millors escriptors mallorquins del moment. A més, inclogué importants articles sobre la història, el folklore i la poesia popular de Mallorca.

La importància de la producció historiogràfica de Pons i Gallarza es pot subdividir en diversos àmbits. Per una banda, es troba la tasca com a docent, de la qual han quedat alguns llibres de text de geografia, història i literatura redactats pel mateix Pons; són obres que reflecteixen el seu interès per la docència i l’educació dels joves en l’amor al país. De la seva bibliografia pedagogicohistòrica cal esmentar: Programa de la asignatura de Nociones de Historia General y particular de España. Curso académico de 1861 a 1862 (1861), Sumarios de Historia de España (1881), Sumarios de Historia Universal (1878), Tratado elemental de retórica y poética (1889), Geografía para niños y niñas por Don José Luís Pons y Gallarza (1894), “Meditaciones de literatura práctica” dins Museo Balear, vol. I (1875) i Sumarios de Historia Universal y de España para facilitar el estudio de esta asignatura (1866).

Per altra banda, escriví un considerable volum d’obres poètiques, on predomina la temàtica paisatgística i destaca el classicisme de les composicions. Pons fou un dels representants del romanticisme, i en la seva poesia el paisatge esdevé un motiu poètic per si mateix, superant la funció d’element decoratiu pròpia de la poesia romàntica. Aquestes obres es troben publicades en el volum Poesies i en diverses revistes i diaris de l’època.

Lectures

  1. Poetes romàntics de Mallorca, Moll, Palma 1950 [introducció i comentaris de M. Sanchis i Guarner].
  2. VALL I SOLAZ, X.: “‘Los tarongers de Sóller’ de Josep Lluís Pons i Gallarza, en el paisatgisme poètic mallorquí”, Randa, 35, 1994, p. 45-59.
Col·laboració: 
MPM

Llegir més...