Fundat el 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el monestir rebé ben aviat els favors del casal de Barcelona, i posteriorment, dels comtes reis de Catalunya-Aragó. Igualment, rebé nombroses donacions de la noblesa catalana, encapçalada per la casa de Cardona. Ja al s. XII, Poblet disposava d’una comunitat nombrosa, i es començà a forjar un règim senyorial que feu que més de 30 llocs i viles depenguessin del monestir. Aquesta riquesa explica que el cenobi fos dotat d’un escriptorium, on es confeccionaren còdexs i pergamins de l’arxiu del monestir. Es conserven inventaris d’aquestes biblioteques de Poblet, on primerament destaquen els llibres preceptius de l’orde del Cister i els de compliment de l’ofici diví. La lectura, obligatòria segons la regla de sant Benet, es feia també en llibres encadenats al claustre, on també es trobaven els llibres litúrgics. Pel que fa a l’arxiu, al s. XIII es confeccionaren dos importants cartularis: el menor, conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona, i el major, custodiat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid (AHN). Contenen tots els drets i privilegis del cenobi per tal de defensar millor Poblet davant de possibles plets. Al s. XIV, la relació amb la reialesa es feu cada cop més estreta; no és estrany, doncs, que l’abat de Poblet Ponç de Copons (1316-48) fes reproduir la còpia catalana més antiga del Llibre dels feits de Jaume I. Igualment, el rei Pere III regalà al monestir una important biblioteca, de la qual no ha quedat cap rastre. Al llarg dels segles, la biblioteca pobletana inclogué temàtiques més variades, com la filosofia, la retòrica, la literatura, les gramàtiques, les ciències i el dret, diversos monjos anaren a estudiar a les universitats estrangeres, de manera que el nivell cultural augmentà. Paral·lelament, l’arxiu pobletà s’anà enriquint i formà un fons amb més de 16.000 pergamins, i nombrosos volums i lligalls en paper que recollien totes les activitats internes i externes del monestir. Al s. XVII, el virrei de Nàpols Pere Antoni d’Aragó, gran mecenes, regalà a Poblet una magnífica col·lecció de més de 4.000 llibres luxosament relligats. Al s. XVIII, i per primer cop, el pare Jaume Finestres se serví del fons de l’arxiu pobletà per a redactar l’extensa i desigual història del monestir. Tota aquesta riquesa, que encara veié, al principi del s. XIX, el P. Jaume Villanueva, s’esfondrà amb la desamortització i l’extinció de la comunitat el 1835. La biblioteca del monestir fou gairebé destruïda, i nombrosos volums de la biblioteca de Pere Antoni d’Aragó es perderen per sempre. En canvi, l’arxiu, que sofrí nombroses peripècies, se salvà i anà a la Delegació d’Hisenda de Tarragona; quan es creà l’AHN, passà als baixos de l’Acadèmia de la Història de Madrid, i actualment es conserva a la seu de l’AHN. El mecenes reusenc Eduard Toda i Güell (1855 — 1941) fou l’encarregat de salvaguardar les restes de Poblet. Ell mateix aplegà nombrosos documents de l’arxiu del monestir dispersats en diverses contrades tarragonines, i volums de Pere Antoni d’Aragó, que formen l’arxiu que avui es conserva en el mateix monestir, un cop restablerta la comunitat l’any 1940.
Lectures
- ALTISENT, A.: Història de Poblet, Poblet 1974.
- FINESTRES, J.: Historia de el Real Monasterio de Poblet, Cervera-Tarragona 1753-65.
- GONZALVO, G.: “Desamortització i arxius: l’exemple del monestir de Poblet”, Lligall, 11, 1997, p. 11-29.
- —.“L’arxiu del monestir de Poblet”, I Congrés d’Història de l’Església Catalana, Solsona 1993, p. 63-75.
- TODA, E.: La destrucció de Poblet, Poblet 1935.