OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari d’historiografia catalana

Toponymie historique de Catalunya Nord

Historiografia catalana
historiografia historiog
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.

Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra, és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya. Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista. Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge. S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta. El llibre està escrit en francès: després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de la balança, d’una banda, la satisfacció i la significació cívica –a la qual ambdós eren molt sensibles– de publicar una obra de recuperació dels noms d’una llengua dins la mateixa llengua, la catalana i, de l’altra, la d’editar el text en francès per pragmatisme i per tenir una obra de referència que seria realment utilitzada per aquests que gestionen els noms, i alhora accessible al conjunt dels habitants i dels ensenyants, l’autor optà per la segona fórmula. La utilització sistemàtica de la seva obra, fins avui dia, pels serveis del Ministeri de Finances i pels ajuntaments amb vista a la revisió toponímica de molts cadastres, i per l’Institut Geogràfic Nacional francès per la correcció sistemàtica dels seus mapes, li han donat la raó.

La primera part del llibre, titulada “Toponymie générale”, segueix cronològicament les principals etapes de la creació o de l’evolució dels topònims nord-catalans: noms prellatins, llatins, romànics, catalans i moderns. En la introducció evoca breument les qüestions generals: evolució històrica dels topònims, modalitats i àmbits de l’afrancesament, problemàtica i opcions de la restitució actual dels noms de llocs, etc. La segona part, “Étude des principaux toponymes de Catalunya Nord”, més dilatada, examina els topònims poble per poble i pel conjunt de les comarques, incloent-hi la Fenolleda occitana. Examina de cada municipi, successivament, tots els pobles, els llocs habitats, els principals masos o les grans propietats i uns quants topònims, orònims o hidrònims característics del terme. També fa un article específic sobre les conques fluvials (Aglí, Auda, Reart i Cantarana, Segre, Tec i Tet), alguns massissos (Albera, Canigó, Carançà), les comarques o regions (Capcir, Cerdanya, Conflent, Corberes, Fenolleda, Vallespir), i sobre Catalunya, la Mediterrània i els Pirineus. Sobre les etimologies discutides, indica les diverses opinions dels millors especialistes.

En la seva joventut, durant els anys trenta, l’autor fou membre del grup cultural nord-català Nostra Terra. En la postguerra i durant tota la seva vida professional de mestre d’escola i d’ensenyant d’institut s’apassionà per l’arqueologia i la toponímia. Davant l’absència d’una obra de síntesi sobre els noms de lloc a la Catalunya del Nord, a fi de donar resposta a l’interès de molts mestres que utilitzaven la toponímia com a eina pedagògica i d’apropament al territori i a la història local, i també per desmentir moltes interpretacions sense fonament, Bassede ja havia publicat el 1964 una Toponymie des Pyrénées-Orientales. Era un treball breu i de vulgarització, però ja complet i sistemàtic, sobre les etapes de la toponímia. S’edità en fascicles com a complement a la revista del sindicat d’ensenyants al qual pertanyia. Des d’aleshores l’anà millorant. Diversos impulsos i l’encàrrec de Terra Nostra el portaren a configurar un estudi molt més complet. L’autor morí (1981) quan ja tenia l’obra acabada i l’edició es trobava en una fase força avançada, i alguns anys després, la seva vídua autoritzà l’acabament de la publicació, a càrrec de Ramon Gual. Bassede havia participat activament en els Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà, des de llur creació el 1977, precisament en l’estudi de la toponímia i el coneixement de la Catalunya del Nord.

Un cop publicada l’obra, el Consell General dels Pirineus Orientals i l’Associació de Batlles oferiren un exemplar a cada municipi. Toponymie historique de Catalunya Nord es troba, doncs, arreu, i ha servit en moltes ocasions com a eina de referència per a la correcció dels noms de lloc dels pobles, per a la revisió del cadastre a la Catalunya del Nord des del 1983 i dels mapes de l’IGN des de la mateixa època, ha estat l’obra de referència abans i després de la seva publicació. Tant l’aparell científic que envolta el català i les eines disponibles pel que fa a la llengua, com el llibre de Bassede pel que fa a les bases toponímiques, han estat els elements que donaren confiança als serveis estatals competents i facilitaren aquesta revisió sistemàtica, donant-li una garantia científica i una homogeneïtat, tot mantenint el respecte per les formes locals.

Col·laboració: 
JB

Llegir més...