Vida i obra
Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s. XVI. Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona. Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona (1641). Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G. Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència. També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV. Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat (1656), el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, al·legant la indefensió en què restaria el país, amb la frontera oberta a qualsevol invasió francesa. Llegà la seva biblioteca, amb 5.577 volums, als carmelitans descalços amb la condició que fos pública. Deixà escrit un Libro deCosas memorables, unes notes a l’episcopologi lleidatà i peces oratòries en llatí (1616). L’any 1641, escriví alguns treballs jurídics que demostraven la sobirania de França sobre Catalunya. És a dir, que el senyor natural dels catalans era Lluís XIV de França i no Felip IV. Algun temps després, però, passà a l’obediència de Felip IV.
Lectures
- MADURELL, J.M.: “Josep Jeroni de Besora. (Notes biogràfiques)”, Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XLVII, MCMLXXIV, Barcelona 1976.