OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari d’historiografia catalana

Gabriel Alomar i Vilallonga

Historiografia catalana

Sumari de l’article

historiografia historiog
Assagista, poeta i polític.
Palma, Mallorca, 1873 — el Caire, 1941

Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona. Exercí com a professor a Palma, Figueres i Gijón. La seva producció literària fou publicada en La Roqueta, on signava els articles amb el pseudònim Biel de la Mel. Desenvolupà una intensa activitat política, i el 1908 fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya. En les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca. Entre el 1932 i el 1934 fou ambaixador a Itàlia, i des del 1937, a Egipte. Considerat un dels intel·lectuals més brillants del primer terç del s. XX, la seva tasca i projecció culturals coincideixen amb un període de transformacions socioeconòmiques i de formulació de l’ideari regionalista i nacionalista. En aquest sentit cal englobar-lo entre els teòrics que vinculaven el nacionalisme i el socialisme. La seva producció intel·lectual fou variada. Com a teòric, en les seves obres plantejà el catalanisme no tan sols com un moviment cultural, sinó que tingué en compte la qüestió social. És per això que per a Alomar el nacionalisme anava indissolublement lligat al socialisme, i així ho exposà en les seves obres, i molt especialment en El Futurisme (conferència que pronuncià el 1904 i que fou publicada el 1905). Entre les seves obres de caràcter històric i assagístic destaquen: Antonio Noguera y su obra musical (1979), El futurisme i altres assaigs (1970), “El meu catalanisme” (Randa, 1), Un poble i una nissaga. La vila de Muro i els Alomar ‘de la Serra’ (1987) i Sobre liberalisme i nacionalisme (1988).

Lectures

  1. ALOMAR, A.I.: “Notes per a la biografia de Gabriel Alomar y Villalonga”, BSAL 45, 1989, p. 403-405.
  2. CARBONELL, J.: “Notes sobre l’ideari de Gabriel Alomar”, Randa, 10, p. 157-168.
  3. AUTORS DIVERSOS: Calendari dedicat a Gabriel Alomar, Llibreria Selecta, 1974.
  4. GENÉ, E.: “Gabriel Alomar, el Futurismo y Vicente Huidobro”, Mayurqa, 15, gener-juny del 1976, p. 291-302.
  5. JANER I MANILA, G.: “En el Centenario de Gabriel Alomar”, Destino, 15, 1973.
  6. MESQUIDA, G.: Mallorquins a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1980.
  7. MIR, G.: “Gabriel Alomar i Nacionalisme i escola mallorquina”, Randa, 6, 1977, p. 174-181.
  8. MOLAS, I.: “El liberalisme democràtic de Gabriel Alomar”, Recerques: Història, Economia i Cultura, 23, 1990, p. 91-111.
  9. ORS, E. D’: “Per a epilech a uns articles d’en Gabriel Alomar”, Catalunya, vol. I, 1903, p. 309.
  10. PONS, M.: “Recordant-lo, cinquanta anys després de la seva mort. Gabriel Alomar, l’altre camí del classicisme”, Serra d’Or, 376, 1991, p. 25-26.
  11. —.Gabriel Alomar i els pintors del seu temps, Miquel Font editor, Palma 1987.
  12. SERRA, A.: Gabriel Alomar (L’honestedat difícil), Ajuntament de Palma, 1984.
  13. SIERRA, R.: “Un homenatge a Gabriel Alomar”, El Mirall, Palma, abril del 1989, p. 44-45.
  14. VIDAL I ALCOVER, J.: “Les ales de l’ideal. Semblança i pensament de Gabriel Alomar. Discurs llegit amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre”, Imatge, 70, Palma 1983.
Col·laboració: 
MSM

Llegir més...