Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona. Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809, redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia: «para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan singular Nación (la espanyola)». La Historia de Cúndaro, acabada de redactar el 1818, és una detallada narració dels setges de la capital gironina barrejada amb abrandats discursos proespanyols i antifrancesos.
El manuscrit de l’obra és dipositat a l’Arxiu Històric Municipal de Girona. Salvador Sanpere i Miquel en publicà vuit capítols en la Revista de Ciencias Históricas, V (1887) i Lluís Batlle i Prats l’edità íntegrament en el volum segon de les Monografies de l’Institut d’Estudis Gironins (1950).