Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu. Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina.
Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach. Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a Catalunya. També fou un dels fundadors de la revista Medicina e Historia, vehicle de difusió d’aquest centre de documentació, i un dels organitzadors del Premi Uriach d’Història de la Medicina, que s’atorgà per primera vegada el 1970.
Fou guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals sobre història de la medicina. Membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Medicina. Ocupà el càrrec de secretari general en el XXXVII Congrés Internacional d’Història de la Medicina celebrat a Barcelona el 1980 i participà en molts congressos nacionals i internacionals sobre aquest tema.
A banda dels seus nombrosos articles en la revista Medicina e Historia, de la qual fou responsable, i de les seves col·laboracions en d’altres publicacions, com ara el Boletín Informativo de la Academia de Ciencias Médicas de Cataluña o Cuadernos de Historia de la Medicina Española, és autor d’altres treballs: Aportació a l’estudi social de la medicina a Catalunya 1768-1823 (1975), Visió històrica de l’Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1978), L’Hospital-Asil de Granollers (1986), i Catálogo de la biblioteca histórica de la Fundación Uriach (1493-1950) (1996). Coordinà l’obra L’ensenyament de la medicina a la universitat espanyola (1998-2000), i fou el responsable de l’edició facsímil del tractat de Francesc Piguillem La vacuna en España o Cartas Familiares sobre esta nueva inoculación (1801).