Destino

Setmanari en castellà fundat a Burgos el 1937 per un grup de catalans i promogut per Josep Vergés i Matas.

Desenvolupament enciclopèdic

El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional”. En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939. Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española. La revista intentà recuperar part d’aquella intel·lectualitat que col·laborà en Mirador, un setmanari en català de caire cultural d’abans de la guerra. Cap al 1942 es desempallegà dels símbols de Falange i del to germanòfil indispensable per a qualsevol publicació espanyola de principi dels anys quaranta i, ja que no podia fer catalanisme, conreà el barcelonisme. Com Mirador, procurà obrir-se a tots els àmbits de la cultura en el sentit més ampli, atenent al que passava més enllà de les fronteres. Jordi Pujol la comprà el 1975 i, poc després, tingué lloc una crisi en la redacció que suposà la marxa de Nèstor Luján (director des de l’abril del 1969) i de bona part dels col·laboradors. Baltasar Porcel en prengué la direcció, però ben aviat la revista entrà en decadència, tingué successius directors i tancà el 1980. Al març del 1985 la capçalera era en mans de l’empresa que editava un diari en crisi, El Noticiero Universal, i decidí ressuscitar la vella Destino; tanmateix, només se’n publicaren 5 números. Sens dubte, fou una de les publicacions espanyoles més rellevants dels anys del franquisme.

Els temes culturals i els específicament històrics tingueren una important presència en la revista a través d’articles de divulgació, ressenyes de llibres o notícies diverses. En 1939-40 Jaume Vicens i Vives hi col·laborà amb el pseudònim de Lorenzo Guillén, escrivint articles germanòfils impregnats de doctrina geopolítica. El mateix Vicens i Vives inicià el 1947 una nova etapa de col·laboracions amb la columna “Cultura i erudición”. Ramon d’Abadal i Joan Reglà són altres historiadors destacats que figuren en la nòmina de col·laboradors de Destino, al costat d’historiadors de la literatura com Martí de Riquer, Manuel de Montoliu, Antoni Vilanova, Guillem Díaz-Plaja i Joan Fuster. Així mateix, l’editorial del mateix nom, fundada el 1939 per Josep Vergés, edità llibres com la Historia de la Segunda República Española de Josep Pla o Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives.

Lectures
  1. GELI, C.; HUERTAS I CLAVERIA, J.M.: Les tres vides de Destino, Diputació de Barcelona / Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona 1990.