OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari d’historiografia catalana

Francesc Xavier Dorca i Parra

Historiografia catalana

Sumari de l’article

historiografia historiog
Escriptor, eclesiàstic i historiador de l’Església.
Girona, 1737 — Girona, 1806

Vida i obra

Fou orador en llatí (1751-74), catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera (1773-80), canonge de la catedral de Girona (1780-1806), pensador polític i filòsof (1801-05). Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part. La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bol·landistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en la seva obra Acta primorum martyrum sincera et selecta (1689). Considerà que les actes en què es basà per confegir la seva obra més famosa –centrada en l’anàlisi del martirologi gironí en temps de l’emperador romà Dioclecià– no eren contemporànies als fets, sinó confegides –i, en alguns casos, retocades– després de l’entrada dels bàrbars en l’Imperi. Rigorós en les dades i citacions i encertat en els apèndixs documentals, les seves aportacions més remarcables són les referències als inicis del poder eclesiàstic a la diòcesi de Girona i les seves estructures governatives i d’identitat. D’entre elles destaca la Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona y de otras relativas a la santa iglesia de la misma ciudad... (1807). Escriví dos estudis històrics: Memorias y noticias para la historia de San Félix, mártir gerundense llamado el Africano (1798) i Disertación escrita por D. Francisco Javier Dorca acerca de nuestro monumento que calificaba de baños contra la oposición de haber sido baptisterio, rescatada de l’oblit per Enric Claudi Girbal.

Lectures

  1. ANTÓN I PELAYO, J.; JIMÉNEZ I SUREDA, M.: “El canonge Dorca i la Il·lustració gironina”, Actes del I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara, vol. II, Solsona 1993, p. 63-73.
  2. GRAHIT, E.: “Francisco Xavier Dorca. Sa vida y sas obras”, La Renaixença, 15 d’agost de 1871, p. 171-172 i 17 de setembre de 1871, p. 195-198 i 209-211.
  3. JIMÉNEZ I SUREDA, M.: “El filòsof amesurat. Les llums en una capital de corregiment”, d. a.: Girona a l’època de la Il·lustració, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, Girona 2001, p. 113-186.
  4. VALLS I TABERNER, F.: “Un anti-rousseauniano de principios del siglo XIX: el canónigo gerundense Francisco Dorca”, Estudios menores de derecho público y civil de Cataluña (siglos XVIII-XIX y XX), Universitat de Màlaga, 1985, p. 125-147.
Col·laboració: 
MJS

Llegir més...