Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits «desdorando algunas acciones de Cataluña», especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640. L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer. El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya: la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el desenvolupament del món cristià medieval. Aquest primer volum és dedicat a «la magestad suprema de Christo Crucificado», ja que l’autor atribueix les qualitats físiques i els valors morals i religiosos de Catalunya i els catalans al favor de la Providència, que escollí la terra catalana per ser la «primera de la gentilidad a la noticia de vuestra soberana doctrina». El segon volum, que comprèn els anys que van del 1163 al 1458, enumera les grans gestes dels comtes reis medievals, especialment l’expansió mediterrània. Aquest volum, dedicat a «la sacra, católica y real Majestad de nuestro amado señor y monarca Carlos II», traspua la voluntat de demostrar la continuïtat dinàstica catalana i de remarcar la fidelitat i els serveis que els catalans sempre havien professat als seus monarques. Finalment, el tercer volum abraça del 1458 fins el 1709 i Feliu de la Penya el dedica al «Fidelísimo y excelentísimo Principado de Cataluña», la seva pàtria, la qual ha volgut enaltir amb la publicació dels Anales. Formalment, però, l’obra té dues parts ben diferenciades: fins al setge de Barcelona de l’any 1697 té pròpiament l’estil d’uns annals, mentre que a partir d’aquesta data és sobretot una relació o memòria d’un temps viscut en què, de vegades, l’autor apareix com a protagonista, com en el cas del relat que Narcís Feliu de la Penya fa sobre la conspiració austriacista del 1704, a conseqüència de la qual fou empresonat. El patriotisme català i el dinastisme austriacista són, en definitiva, els dos eixos ideologicopolítics fonamentals que inspiren els Anales, cosa que explica per què —després de l’ensulsiada del 1714— aquesta fou una obra censurada i reprimida per l’administració borbònica. El valor historiogràfic dels Anales de Feliu de la Penya ha estat objecte d’interpretacions diverses. Segons l’opinió expressada per Antoni Rovira i Virgili (Història Nacional de Catalunya, vol. I, 1922), els Anales són un reflex de la decadència del s. XVII català perquè representen un retrocés respecte del nivell historiogràfic assolit un segle abans per la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), de Jeroni Pujades. Més recentment, Ramon Grau (Història de la cultura catalana,vol. III, 1996) s’expressava en una línia semblant i remarcava les mancances metodològiques de l’obra de Feliu: «horror vacui, acumulació de materials heterogenis, predilecció per l’extraordinari i lògica fal·laç, vestida de virtuosisme dialèctic». Per la seva part, Eulàlia Duran ha interpretat que «Els Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya no són pròpiament una història de Catalunya sinó un discurs politicohistòric», i també afirma que «Feliu de la Penya treballava amb pocs llibres i amb alguns manuscrits». Contràriament, Jaume Sobrequés ha qualificat els Anales d’obra de transició entre la historiografia humanista i la historiografia científica del s. XVIII, tot afirmant que «els Anales de Cataluña, doncs, contra allò que algú ha pretès, constitueixen la primera gran síntesi ‘moderna’ sobre la història general del Principat [...] Feliu de la Penya va fer un esforç excepcional per incorporar les informacions d’aquells autors que l’havien precedit en l’estudi del passat català. Una anàlisi minuciosa de les fonts historiogràfiques que va utilitzar porta a afirmar que aquest esforç fou molt complet i sovint crític. Però Feliu de la Penya va fer més. Va treballar de manera intensa als arxius del país».
La primera reedició que s’ha fet dels Anales des de la seva edició original el 1709 fou publicada a cura de l’historiador Jaume Sobrequés l’any 1999.
Lectures
- DURAN, E.: “Narcís Feliu de la Penya, historiador i polític”, Afers, 20, 1995, p. 73-86.
- SOBREQUÉS, J.: “Narcís Feliu de la Penya i els Anales de Cataluña”, Base, Barcelona 1999 [estudi introductori a l’edició facsimilar].