Vida i obra
Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara. Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona. El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En aquesta corporació es conserven un seguit d’oracions i treballs inèdits seus entre els quals destaquen el Discurso sobre el reinado de Witiza en Cataluña, en què segueix l’opinió d’Ambrosio de Morales, i un Discurso sobre la introducción de los moros en Cataluña. La seva obra principal és Adarga catalana. Arte heráldica y prácticas reglas del blasón, con exemplos de las piezas, esmaltes y ornatos de que se compone un escudo interior y exteriormente (1753), plantejada en 12 volums, però de la qual, finalment, només se’n publicaren dos. Més que una obra original és una refosa dels treballs dels heraldistes Diego Valera, Jaume Ramon Vila, Bernat Mestre, Francesc Tarafa, Francesc Rivera, el comte de Darnius i altres tractadistes europeus. En el primer volum aborda l’origen dels blasons i descriu les formes, els colors i els símbols dels escuts; en el segon, explica l’ornamentació exterior dels escuts i hi inclou un diccionari de veus heràldiques. Els llibres incorporen 27 làmines amb 925 escuts concebuts pel mateix Garma i delineats per Anastasi Lleopart. Les planxes de la primera edició foren trobades, juntament amb altres documents dels Garma, a l’Arxiu Arxiepiscopal de Tarragona i foren utilitzades per a confeccionar-ne una edició numerada que, tot i publicada el 1954, pretenia commemorar el segon centenari de l’obra. El 1997 l’editorial Librerías París-Valencia en tragué una edició facsímil. A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserva el manuscrit dels dos toms impresos, però hi ha altres manuscrits que segurament constitueixen continuacions que mai no veieren la llum. La dispersió del fons familiar, fruit del segrest que patí pels francesos el 1808 i la venda per causa de l’emigració del seu descendent –segons explica una acotació feta pel comprador d’un dels seus manuscrits– dificulta una visió de conjunt sobre els seus erudits projectes. A la BC se’n conserva un manuscrit titulat Adarga catalana de las familias originarias y establecidas en Cathaluña, desde su conquista, recopilada en los autores heráldicos de este Principado, on primerament narra la divisió realitzada per l’emperador Carlemany del Principat de Catalunya en nou comtats i igual número de vescomtats, nobleses i varvassories i, després, fa una relació alfabètica dels cognoms i els escuts de la noblesa catalana. També a l’Arxiu Diocesà de Barcelona hi ha un Nobiliario catalán, publicat el 1957 a Tarragona per l’Agrupació de Bibliòfils amb el títol Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña, que és una relació alfabètica amb notes molt escarides, referents a les cases nobles del Principat.
L’altre ambiciós projecte que pretengué fou la continuació del Theatro Universal de España, obra que inicià el seu pare amb la publicació de tres volums. En el quart, de l’any 1751, en el qual ell figura com a autor, dedica l’obra a l’anàlisi del govern antic i modern dels tribunals suprems, consells i juntes de la corona espanyola. La seva idea era arribar fins als 14 toms, seguint el pla original del seu pare de descriure, de manera molt detallada, tots els regnes, les províncies i els senyorius d’Espanya. En el pròleg d’aquest quart volum ja apunta el contingut dels volums cinquè i sisè, que no arribaren mai a les premses. Confeccionà també un Mapa del obispado de Cataluña i un incomplet Tratado de sellos, del qual es conserven a l’ACA les planxes de coure gravades que havien de servir per a la impressió.
Lectures
- CARRERAS, J.R.: “Estudis biogràfichs d’alguns benemèrits patricis”, BRABLB, XIII, 1927-28, p. 231-232.
- MARTÍNEZ I FERRANDO, J.E.: “Los académicos archiveros”, BRABLB, XXV, 1953, p. 358-360.