Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València. Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana (1926-31), publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV. Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir (1952-55), publicada per la Congregació Mariana Universitària també del Centro Escolar y Mercantil, institució vinculada als jesuïtes. Fou secretari de Lo Rat-Penat (1932) i més tard president (1948). També fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Alacant i Castelló i vicepresident de l’Acadèmia Valenciana d’Història. D’ideologia conservadora, milità sempre en un catolicisme d’orientació regionalista, que el portà a participar activament en les commemoracions historicistes organitzades pel franquisme local fins els anys cinquanta. Els seus estudis històrics, d’un cert regust arcaïtzant i amb una especial predilecció pels temes religiosos, se centren preferentment en l’Edat Mitjana, l’època daurada de l’imaginari renaixentista: La Mare de Déu grossa (1926), Aportaciones a la historia regnícola (1944), Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La reforma de la casa natalicia de San Vicente Ferrer (1945), Cronología vicentina (1950), San Vicente Ferrer y Benedicto XIII (1951), El Misterio de Elche (1952), La Lonja de los Mercaderes (1952), El Santo Grial (1952) i La ciudad de Valencia en tiempos de San Vicente Ferrer (1953).