Eduardo González Hurtebise

(Madrid, 1876 — Barcelona, 1921)

Historiador i arxiver.

Vida i obra

Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa. L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911. A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester. Com a historiador, deixà obres fonamentals sobre la història de Sant Feliu de Guíxols, preparades en la seva estada a Girona: Apuntes para la historia del monasterio de San Feliu de Guixols. Fray Benito Pañelles y Escardó abad de dicha casa, obispo de Mallorca 1670-1793 (1900) i Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guixols, manuscrit de la seva tesi d’oposicions de l’any 1905 que l’any 1970 fou publicat com a llibre. És també autor d’El arte tipográfico en Tarragona durante los siglos XV y XVI (1903); d’alguns treballs d’història medieval entre els qual destaca Jofre de Foxá 1267-1295. Notas biográficas (1910) i d’una útil Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (1920). A ell es deu el descobriment del còdex de les Homilies de Beda.

Lectures
  1. ESTEVA CRUAÑAS, L.: “Eduardo González Hurtebise dit Delaborde. Notes biogràfiques”, Estudis sobre temes del Baix Empordà, 6, 1987, p. 137-160.