Vida i obra
Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic. Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret. Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra ( Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica, 1982). Destaquen: Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena: guia itinerària precedida d’un esbós monogràfic (1929), Del Camp de Tarragona a l’Ebre: guia itinerària precedida d’un esbós monogràfic (1931), Les Valls del Gaià, del Foix i de Miralles: guia itinerària precedida d’un esbós monogràfic (1934). Iglésies seguí el model de la geografia regional francesa, especialment l’obra La Cerdanya (1926) del geògraf Pau Vila i Dinarès, a qui conegué a la Universitat Nova i sobre el qual escriví Pau Vila (1981) i la dissertació a l’IEC de l’any 1981 “La geografia i l’ensenyament de Pau Vila”. Així mateix, el coneixement de les terres del Sud i de Reus es concretaren en monografies històriques com: Exploració prehistòrica de l’Alta Conca (1929), El guerriller Carrasclet (1961), dedicada a aquest gran coneixedor de les serra de Llaberia del s. xviii, L’entrada dels carlins a Reus el 1872 (1968), La conquesta de Tortosa (1961) i El llibre de cuina de Scala-Dei (1963).
Amb relació a l’excursionisme destaquen les seves biografies d’excursionistes científics: mossèn Norbert Font i Sagué (1963), Salvador Vilaseca i Anguera (1975), Juli Soler i Santaló (1971) i Artur Osona (1983). També cal esmentar la dissertació presentada a l’IEC titulada “La redescoberta de Catalunya l’any 1875 mercès a l’excursionisme” (1962) i la redacció del primer volum de l’Enciclopèdia de l’excursionisme (1964-65).
A Barcelona, continuà freqüentant els ambients excursionistes i de manera especial el Centre Excursionista de Catalunya. Entre el 1920 i el 1923, seguí els estudis de dret i de direcció d’indústries tèxtils a la Universitat Nova, on conegué la seva futura esposa i col·laboradora, Maria Fontserè, filla del meteoròleg i geòleg Eduard Fontserè, a qui Iglésies dedicà: Eduard Fontserè. Relació de fets (1983). Amb la proclamació de la República, el 1931 fou secretari de la Ponència de la Divisió Territorial, també integrada per Pau Vila, Pere Blasi, Miquel Santaló, Felip Solé, Manuel Galès, Antoni Rovira i Virgili i Antoni Esteve. El 1933 la Ponència donà a conèixer els resultats i proposà la nova divisió territorial. En relació amb aquesta tasca escriví: Delimitació del Camp de Tarragona: la font històrica en la demarcació de les comarques catalanes (1930) i Les comarques meridionals de Catalunya i la seva futura divisió territorial (1933). Continuà tractant el tema del paper de la divisió comarcal i mantingué l’interès pel possible restabliment de la divisió territorial del 1932. Sobre el concepte de comarca escriví: Assaig sobre l’extensió de la comarca d’Igualada (1948), La macrocefàlia comarcal catalana (1966) i La realitat comarcal a Catalunya (Assaig sobre el concepte de comarca) (1966) i La divisió comarcal catalana (1967).
Amb relació a les comarques també destaquen, d’una banda, les dissertacions sobre toponímia a l’IEC (“Toponímia dels termes municipals i parroquials de la Riba”, 1952; “La Riba”, 1952; Els noms de lloc de les terres catalanes, 1953) i, d’altra banda, els temes d’història agrària ( La crisi agrària de 1879-1900: la fil·loxera a Catalunya, 1968; Les àrees cultivades entre 1900 i 1963 en la comarca de Gandesa, 1969, i Estadística de les superfícies cultivades, 1970. Altres dissertacions destacables a l’IEC són: “Evolució agrícola en el Baix Ebre i el Montsià en el present segle” (1968), “Les tendències en l’agricultura a les comarques del Camp, el Priorat i la Conca de Barberà” (1968), i “Els aprofitaments agrícoles del Baix Penedès” (1975).
El 1935 participà en la fundació de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC. L’any 1976 en feu una dissertació a l’IEC titulada Quaranta anys de la Societat Catalana de Geografia (1978). En 1946-53, amb la postguerra i l’exili dels principals geògrafs i la clausura de la Societat Catalana de Geografia, acollí a casa seva tertúlies i actes acadèmics clandestins. Fou secretari d’aquesta societat (1935-63) i president (1970-72). En aquests anys també finançà l’edició de les obres inèdites dels jesuïtes Pere Gil i Mateu Aimeric a “Quaderns de Geografia”: Pere Gil, S.I. (1551-1562) i la seva Geografia de Catalunya seguit de la transcripció de la història catalana segons el manuscrit de l’any 1600 (1949), Mateu Aymerich, S.I. (1715-1799) i la seva “Historia geográfica y natural de Cataluña” (1949); sobre Pere Gil dissertà a l’IEC amb la conferència “Pere Gil i els manuscrits de la seva Geografia sis-centista de Catalunya” (1949). Promogué les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos i, a la primera edició presentà un “Índex elemental de matèries i punts de vista geogràfics per a facilitar l’estudi d’una localitat catalana” (1950); en la commemoració dels 25 anys redactà 25 anys d’assemblees intercomarcals XIX (1975).
Als anys cinquanta inicià les obres de demografia històrica, que significaren els primers passos d’aquesta disciplina. En aquesta línia destacà per l’edició i estudi de fonts demogràfiques catalanes, de fogatges i recomptes de la població catalana a l’època preestadística: El fogatge de 1365-1370: contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV (1962), El cens del comte de Floridablanca (1969-70), Evolució demogràfica de la comarca (1972), Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII (1974), El fogatge de 1553 (1979-1981), El fogatge de 1497: estudi i transcripció (1992) i El fogatge de 1515 (1998).
Iglésies pertangué a la generació del principi del s. xx que defensà l’equilibri del territori. Així, visqué amb preocupació el despoblament del camp, els moviments migratoris dels seixanta, i el perill de la degradació en les aglomeracions, i de la pèrdua de la identitat catalana. Aquestes idees palesen la influència que l’obra de Josep A. Vandellós i Solà ( Catalunya, poble decadent, 1935) tingué sobre el seu pensament demogràfic. Entre les primeres obres de demografia històrica destaquen: El poblament a Catalunya en el segle XVI (1952, premi Francesc Cambó); Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI (1957); “El despoblament de la zona occidental de la Serralada Prelitoral Catalana”, dissertació a l’IEC, i La població catalana al primer quart del segle XVIII (1959). Entre la seva àmplia bibliografia també hi ha importants edicions crítiques com: L’Epistolari de Pròsper de Bofarull (1960) i Lo amor al Rei i a la Pàtria, són varies coses ocorregudes, començant en lo any 1714 i en particular en 1719, una obra de Celdoni Vilà dedicada a Carrasclet.
El 1958 ingressà com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, centre al qual dedicà la investigació Història de la Real Academia de Ciencias y Artes en el siglo XVIII (1965) i on presentà: “El moviment demogràfic de Catalunya entre 1950 i 1960” (1965), “El movimiento demográfico en Cataluña durante los últimos cien años” (1967), “L’èxode rural a Catalunya” (1967), “Visió de conjunt del poblament històric” (1967), “Geografia urbana de Catalunya” (1967). En 1958-74 formà part del consell de redacció de la Geografia de Catalunya, on es reafirmà la divisió del territori en comarques. El 1983 se li concedí la Creu de Sant Jordi.
Lectures
- Acte d’homenatge a honor de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies [presentació per Salvador Serrano Pallejà], Associació Excursionista de Reus, 1979.
- ANGUERA, P.: “Josep Iglésies, Número monogràfic: Miscel·lània en honor de Josep Iglésies”, Aplec de treballs, 5, Montblanc 1983, p. 9-13.
- CUADROS I VILA, I.; DURÀ I GUIMERÀ, A.: “Josep Iglésies i Fort, ‘un excursionista de la vella escola’ (1902-1986)”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 13, 1988, p. 93-101.
- DOMÈNECH I FARGAS, J.M.: P araules de Josep Iglésies a les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, Museu de Granollers, 1987?.
- — Paraules de Josep Iglésies a les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, Museu de Granollers, 1987?.
- Josep Iglésies, literat: conferència a càrrec de Magí Sunyer (URV), Centre de Lectura, Reus 2001 [enregistrament sonor].