Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans.
Maber, original de l’autor
El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià. Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats. El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament estès a l’àmbit considerat, lligat a un important descens relatiu del nivell del mar. Així doncs, aquest cicle és format per, almenys, part del Valanginià, l’Hauterivià, el Barremià, l’Aptià i l’Albià inferior. L’edat de la superseqüència del Cretaci inferior és compresa entre els 138 milions d’anys, al començament del Valanginià, i una data lleugerament posterior als 113 milions d’anys, als inicis de l’Albià. Durant el Cretaci inferior, als àmbits dels Pirineus i beticobalear es diferenciaren àmplies plataformes carbonàtiques i conques profundes amb sedimentació bàsicament margosa, amb paleogeografies més o menys complexes, en particular pel que fa a aquest darrer domini. Les sèries estratigràfiques es caracteritzen per l’alternança de trams de plataforma carbonàtica i dipòsits margosos de conca, que reflecteixen progradacions i regressions de la plataforma en relació als dipòsits de talús i conca, condicionades per les variacions eustàtiques del nivell de la mar.